Tag Archive: Patrimoni

La RSAT debat sobre el futur dels Mongons

El passat 11 de juny l’Arqueològica va acollir la xerrada “Els Mongons: Patrimoni Cultural als barris de Ponent”, on l’historiador Hèctor Mir Llorente i el periodista tarragoní Fran Richart van parlar sobre l’experiència de recuperació i dignificació d’aquest despoblat medieval que avui en dia conserva l’ermita de Sant Julià i el Castell dels Mongons.

La presentació va anar a càrrec de l’historiador i arqueòleg Jordi López, coneixedor del lloc i on va realitzar l’any 1990 una intervenció en un jaciment ibèric al mateix polígon Riuclar, prop d’on es troba l’antic poblat dels Mongons. López va assenyalar com al llarg dels anys va poder comprovar l’espoli patit als Mongons amb la sostracció de les dovelles de l’arc d’entrada a l’església i fins i tot la destrucció total de l’ermita de Sant Isidre dels Castellarnau, datada en el segle XVIII.

Mir, soci del RSAT i autor de l’últim article dels Mongons publicat al butlletí de l’Arqueològica, va explicar els orígens del primer senyoriu de Tarragona que es remunten al 1149. L’historiador basa la seva investigació en els capbreus conservats, on ha pogut detallar els fogatges, les infeudacions i altres característiques per saber com es vivia en el primer terme fora de les muralles de Tarragona. Una llista de noms que comencen amb Guillem de Cervera al segle XII i acaben amb els Barceló venent el terme als cònsols de Tarragona al segle XVI.

Durant la seva intervenció, Mir va destacar la importància d’aquest feu dividit en parcel·les que originalment aplegava unes 280 hectàrees, i on encara no s’ha intervingut ni excavat. Mir va posar en solfa el nom del terme com els Mangons o Mongons i no pas com Montgons, basant-se en les primeres evidències documentals. El rec de la Roca, el Riu Clar i la via romana de Italia in Hispanias, van ser d’altres aspectes que Mir va accentuar com a singularitats de l’emplaçament, així com una pedrera medieval, les coves que poblen la zona i el parament d’opus spitacum conservat i visible en el mur del castell.

Per la seva banda, el periodista Fran Richart —també soci del RSAT— va abordar l’experiència de dignificació dels Mongons per part de l’AVV de Parc Riu Clar, que ha abanderat el procés de recuperació del poblat davant el seu estat actual d’abandonament. Una experiència gairebé inèdita en els últims anys a la ciutat de Tarragona, on són els mateixos veïns i veïnes de Ponent qui reclamen la conservació i desenvolupament dels Mongons com a parc arqueològic. Gràcies al moviment veïnal s’ha constatat que els terrenys són privats i que hi ha projectada l’ampliació d’un polígon industrial entorn l’antiga dominicatura.

La situació actual dels Mongons depèn de la configuració del POUM de Tarragona que decidirà la planificació urbanística de la ciutat pels pròxims 30 anys. Els Mongons està afectat pel pla parcial PPU-38, una ampliació que deixaria els Mongons aïllats del seu entorn natural. Aquest aspecte va formar part de la xerrada on es va parlar del valor dels entorns paisatgístics en les restes tarragonines.

Justament enguany, els Mongons fan 875 anys, una efemèride gens menyspreable i que data l’antiguitat dels primers pobladors del Ponent de Tarragona. Una xifra que es podria quedar curta, ja que les terres dels Mongons també estaven poblades en temps dels romans, formant part de l’ager Tarraconensis i fins i tot amb precedents des de l’epipaleolític.

Xerrada col·loqui: Els Mongons: patrimoni cultural als barris de Ponent

El proper dimarts 11 de juny, la Sala d’Actes de la RSAT acollirà la xerrada col·loqui sobre Els Mongons, per col·laborar a la difusió del patrimoni cultural de la ciutat, que contempla també els barris de Ponent.

Serà a les 19:00h i hi parlaran el medievalista Hèctor Mir, el periodista Fran Richart i l’Associació de Veïns del Parc Riu Clar.

 

 

Us hi esperem!

Cicle de Conferències de Primavera, abril 2023

La RSAT us convida a assistir al cicle de conferències que hem preparat per aquesta primavera de 2023, sota el títol de Fortificacions medievals i modernes al territori de Tarragona.
Els propers dies dimarts 18, dijous 20, dimarts 25 i dijous 27 d’abril, a les 19:00h estan previstes les següents presentacions:
– Dimarts, 18 d’abril
Pedro Otiña – “Consi fossen en lo moll de Alger”. La fortificació de la costa del camp de Tarragona (segles XV-XVIII).
– Dijous, 20 d’abril
Marta Fontanals – Les excavacions arqueològiques al Castell del Catllar. Anys 2003-2004 i 2007.
– Dimarts, 25 d’abril
Isidre Pastor – Estudis arqueològics de l’arquitectura senyorial del Castell de Rodonyà (segles XV-XVIII).
– Dijous, 27 d’abril
Moisés Diaz – Aportacions a l’estudi de les muralles del Camp de Tarragona a partir de les darreres intervencions arqueològiques.
L’activitat és oberta a tots els socis i sòcies i acompanyants, limitada a l’aforament de la sala d’actes de la RSAT. No és necessària la reserva prèvia.

Visita al Museu del Port de Tarragona

Museu del Port

El proper dissabte 18 de març està prevista una visita a les 11:30h al museu del Port de Tarragona, oberta a tots els socis i sòcies.

Ens acompanyarà la Directora del Museu, Mercè Toldrà, qui ens mostrarà la renovació integral d’aquest espai amb tanta història per la ciutat, on s’hi allotja el fons patrimonial portuari. Podrem fer un recorregut per la història del port a través del temps, des dels romans fins a l’actualitat; incloent la vida als molls, els tipus de pesca, les activitats esportives, les embarcacions i mecaderies vinculades al territori…

Us esperem a partir de les 11:00h a la porta del mateix museu, al Refugi número 2 del moll de costa (per la banda més propera a la locomotora Tarraco del Serrallo).

 

 

 

Actualitzem l’article amb imatges de la visita al Museu Port Tarragona, on un grup d’unes 20 persones entre socis i acompanyants, hem gaudit de les explicacions de la Directora del Museu: Mercè Toldrà. La visita ha estat minuciosa, completa i molt interessant. A més hem pogut veure en exclusiva els arxius del Museu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Propostes sobre el Patrimoni des de la regiduría municipal

Que estem en any d’eleccions municipals és de coneixement general. Que, a cinc mesos vista, comencin anunciar-se propostes i projectes és d’interès.

El regidor responsable, Hermán Pinedo, publica a Twitter un fil amb un seguit de propostes, informació especialment adreçada a periodistes i mitjans, il·lustrada amb una bona col·lecció d’imatges fotogràfiques

Adjuntem l’enllaç d’accés al Twitter: https://twitter.com/HermanPinedo90/status/1612447119364825100?t=CpEnRI26lqu-NtN8c3Wj5Q&s=08

Temes:

1. Restauració de la sala del sarcòfag del pretori

2. Pla director de l’amfiteatre.

3. Pla de Muralles.

4. La gran actuació a la façana del pretori.

5. Fòrum Colonial.

6. Fortí Sant Jordi.

7. Museïtzació de la ciutat.

8. Pont del Diable.

9. Beateri Sant Domènech (Ca l’Agapito)

10. Porta Tàrraco.

(acceptem opinions i comentaris)

 

 

Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni al congrés “Tarraco Biennal”

Premi Tàrraco Biennal

El passat dimecres 23 de novembre, l’Ajuntament de Tarragona va atorgar el Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni al congrés “Tarraco Biennal”, coincidint amb el dia de la celebració del nomenament per part de la UNESCO del Conjunt Arqueològic de Tarraco com a Patrimoni Mundial.

El Congrés “Tarraco Biennal” va néixer el 2011, com a iniciativa de Joan Josep Marca (fundador de la Fundació Privada Mútua Catalana) i Jordi Rovira (llavors President de la RSAT), amb l’objectiu de celebrar cada dos anys reunions científiques que reunissin experts en història antiga i arqueologia, potenciant així els estudis de la ciutat romana de Tarragona. El recolzament continuat de la Fundació Privada Mútua Catalana, l’Ajuntament de Tarragona, l’Autoritat Portuària i FIATC han permès que des de l’any 2012, cada dos anys s’hagi pogut celebrar el congrés i publicat les actes corresonents. Hi participen institucions lligades a la conservació del patrimoni històric i arqueològic de la ciutat, com la Universitat Rovira i virgili, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Història de Tarragona, els Museus Bíblic i Diocesà de l’Arquebisbat de Tarragona i, és clar, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

En l’acte d’entrega del guardó Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni, l’alcalde va destacar el compromís i rigor de l’organització, i el fet que amb el congrés es reafirma Tarragona com a capital de l’arqueologia a nivell de país. Per la seva banda, Joaquín Ruiz de Arbulo, en representació de la Tarraco Biennal, va destacar el compromís de tots els participants en el Congrés, i el desig que es mantingui en el futur i que compti amb temes de projecció i interès tant per part dels investigadors com per la societat.

Entrega Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni

Els merlets de Santes Creus

En una recent visita al monestir Santes Creus hem pogut observar l’estat lamentable dels merlets que coronen el temple, especialment els del costat nord del creuer que es veuen des de la carretera de les Pobles. Demanem a la Generalitat de Catalunya, propietària del monument, que hi dediqui més recursos per mantenir l’antiga abadia cistercenca en l’estat que es mereix. La fotografia que adjuntem mostra un aspecte degradat que cal solucionar el més aviat possible.

 

Sobre el cas de la Torre de Minerva i més enllà.

Sobre el cas de la Torre de Minerva i més enllà.

El passat dijous 15 de juliol va transcendir la incomprensible actuació de l’empresa encarregada de muntar una bastida al voltant de la Torre de Minerva, del segle II a. de C., a la muralla de Tarragona, bastida que anava destinada a facilitar la documentació i estudi de la torre i del relleu de la deessa Minerva, el més antic d’època romana fora de la Península Itàlica. En aquella ocasió, però, es procedí a perforar els blocs de la torre en dotze punts per ancorar bé la bastida, un dels forats en el mateix relleu. Tots aquests fets han estat àmpliament difosos per la premsa.

La primera reacció que des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense vam tenir davant d’aquests fets va ser d’incredulitat, primer, i estupefacció després en conèixer l’abast dels danys produïts, més si tenim en compte que l’empresa encarregada del muntatge estava especialitzada en aquesta mena de treballs en el patrimoni cultural, per la qual cosa aquests fets resultaven imprevisibles i inimaginables. El resultat ha estat una actuació absolutament negligent per part de l’empresa, i incomprensible si es té en compte la seva experiència prèvia. Sabem, a més, que des de l’Ajuntament s’havia advertit prèviament a l’empresa que l’ancoratge de la bastida no podia fer-se a la mateixa torre.

Les administracions directament implicades, Ajuntament de Tarragona i Generalitat de Catalunya, així com l’Arquebisbat de Tarragona com a propietari de la torre, van actuar amb celeritat en conèixer els fets i han actuat per pal·liar els danys causats, evitant un major deteriorament dels blocs i el relleu de Minerva. També aquestes entitats van compartir puntualment la informació amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), ICOMOS, i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT).

Ara ens cal una reflexió sobre com tenim el patrimoni de Tarragona, quin tractament li donem, i amb qui comptem per fer-ho, més enllà de les responsabilitats en que hagin pogut incórrer les persones implicades. Sabem que una situació com la que ha patit la torre de Minerva no es pot tornar a repetir de cap manera. Caldrà segurament revisar els procediments que les administracions implicades han emprat en la programació dels treballs a la torre de Minerva i esbrinar si s’hauria pogut evitar el lamentable resultat obtingut. Partint d’això, establir quines garanties són exigibles a les empreses adjudicatàries de treballs en el patrimoni cultural, fins i tot prescindint de la rellevància reputacional que puguin presentar per tasques prèvies, establint els mecanismes de control més adients.

En aquesta tasca hi estem tots compromesos. Les administracions més directament implicades, Ajuntament i Generalitat de Catalunya, amb els seus diferents serveis, han d’impulsar decididament totes les iniciatives que serveixin per recuperar i posar en valor el nostre patrimoni, tant des del punt de vista administratiu com econòmic, cercant, si escau, la col·laboració de l’Estat i de la Diputació, i la dels propietaris d’aquests béns. Sabem que moltes actuacions poden comptar amb l’aval científic de la URV i l’ICAC, per la qual cosa cal vehicular aquesta participació, així com la d’ICOMOS. I, naturalment, no es pot deixar de banda la implicació sempre decidida i desinteressada de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, una entitat civil que fa més de cent setanta-cinc anys que vetlla i treballa per recuperar, preservar i donar a conèixer aquest patrimoni. Molts dels membres de l’entitat porten dècades dedicats a aquesta tasca, acumulant un coneixement específic i precís sobre molts elements del patrimoni tarraconense, coneixement, dades i detalls que no sempre consten en la literatura científica. Cal no oblidar aquest fet.

Certament l’Ajuntament de Tarragona, amb el conseller de Patrimoni al capdavant i el seu equip tècnic, ha endegat la Taula del Patrimoni, de caràcter tècnic, amb la participació de les institucions i entitats esmentades. S’ha tractat en primer lloc de l’amfiteatre i, amb caràcter d’urgència, del cas de la Torre de Minerva. De moment resulta un instrument útil, però no és l’ens de gestió del patrimoni que Tarragona i el conjunt del Patrimoni Mundial requereix. Cal arribar a aquest objectiu i aconseguir una gestió integrada de tot el patrimoni de Tarragona, com des de fa anys reclamem des de la RSAT.

Perquè l’estat del patrimoni és precari. Tant els grans monuments com els elements menys coneguts. En aquest sentit a la web de la RSAT ens hem fet ressò recentment dels efectes que provoca un baixant d’aigües en mal estat al porticat del carrer Merceria (“Deixadesa”, 20/07/2021). Fa temps també vam advertir del problema dels desguassos a la muralla, a la Via de l’Imperi. Això per no citar les restes epigràfiques d’època romana que es conserven a la Part Alta en molt mal estat, on algunes han perdut part de la inscripció degut a les condicions climàtiques i l’acció humana continuada.

És per aquest motiu que des de la RSAT hem plantejat la substitució del relleu de la torre de Minerva per una còpia fidel, preservant l’original en condicions òptimes. No és ociós recordar que si aquesta substitució ja s’hagués produït, ara el relleu danyat no hauria estat l’original, sinó una còpia fàcilment substituïble. No es tracta de canviar els originals per còpies de tots els elements del patrimoni. Òbviament el millor lloc per un element és dins del seu context original, però hi ha determinats casos en què el perill real de pèrdua del seu valor cultural o la seva excepcionalitat, com el cas del relleu de Minerva, fan aconsellable la substitució.

Finalment volem destacar també que la salvaguarda del patrimoni requereix Polítiques (en majúscula) que l’afavoreixin. Així fa poc es publicava a la web de la RSAT els efectes dels impostos i les desgravacions que s’hi podien aplicar (“Misèria i companyia”, 15/06/2021), reclamant també una efectiva Llei de Mecenatge, la qual permetria a les persones poder obtenir una digna desgravació per inversions en el patrimoni. I una eficaç política de subvencions per a les actuacions “menors” que incentivessin els propietaris a la conservació dels seus edificis i béns patrimonials, a més de les inversions en els monuments més significatius. En això els polítics que ens representen a les cambres municipal (Ajuntament), provincial (Diputació), catalana (Parlament) i estatals (Congrés de Diputats i Senat) haurien de jugar un paper important i decidit.

Aquesta és la reflexió que fem des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Pensem que l’Ajuntament ha endegat instruments de participació que resulten útils, però que s’ha d’avançar encara més de forma coordinada, revisant els procediments emprats fins ara perquè un fet com el succeït a la torre de Minerva no es torni a repetir mai més. I cal la col·laboració de tots, administracions, entitats, propietaris de béns patrimonials, i societat civil en general. Així ho esperem. Nosaltres hi estem compromesos des de fa cent setanta-set anys.

Reial Societat Arqueològica Tarraconense.  Tarragona, Juliol 2021

Deixadesa

Les cases del damunt de les voltes del carrer de la Merceria desaigüen les aigües pluvials mitjançant sis baixants adossades a la façana. Dos d’aquests baixants estan en bones condicions, dos estan bastant rovellats i foradades i en els altres dos l’oxidació és de tal magnitud que pràcticament han desaparegut.

Ja no es tracta tan sols que si plou les aigües caiguin lliurement al carrer sinó que algú pot prendre mal i són un perill públic. Certament, qui ha de procedir a la reparació són els propietaris dels edificis, però l’Ajuntament hauria de fer un ofici exigint que ho fessin immediatament, i si no compleixen fer-ho subsidiàriament, tot passant després factura als titulars.

La situació ve de molt lluny en el temps i si no s’ha resolt, cal preguntar-se si cap persona o autoritat competent ho ha vist. En català tenim, entre d’altres, tres dites que poden definir aquesta ceguera: “ulls que no veuen, cor que no dol,” “tenir pa a l’ull” i “fer els ulls grossos,” i que poden representar actituds diferents que van des de no voler complicar-se la vida a considerar que no és assumpte seu.

També podria ser que aquesta persona o autoritat competent considerés que donaria un mal de cap al seu superior jeràrquic o que es feria mal veure, i que la denúncia no serviria de res. Perquè resulta que els que governaven aquests darrers anys la Ciutat no els ha importat en absolut el manteniment del Patrimoni i propiciaven tan sols intervencions en què hi pogués haver una inauguració, amb aplaudiments i lluïment. ¿Quan any fa que està protegit amb una xarxa la muralla del Portal del Roser sense fer-hi res? (podríem citar altres exemples).

Confiem que els darrers desgraciats fets siguin un revulsiu i administradors i administrats fem un radical canvi d’actitud i lluitem tots plegats per la conservació i valorada del principal actiu que té la Ciutat, el nostre Patrimoni.

Rafael Gabriel Costa