Tag Archive: Patrimoni

Sobre el cas de la Torre de Minerva i més enllà.

Sobre el cas de la Torre de Minerva i més enllà.

El passat dijous 15 de juliol va transcendir la incomprensible actuació de l’empresa encarregada de muntar una bastida al voltant de la Torre de Minerva, del segle II a. de C., a la muralla de Tarragona, bastida que anava destinada a facilitar la documentació i estudi de la torre i del relleu de la deessa Minerva, el més antic d’època romana fora de la Península Itàlica. En aquella ocasió, però, es procedí a perforar els blocs de la torre en dotze punts per ancorar bé la bastida, un dels forats en el mateix relleu. Tots aquests fets han estat àmpliament difosos per la premsa.

La primera reacció que des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense vam tenir davant d’aquests fets va ser d’incredulitat, primer, i estupefacció després en conèixer l’abast dels danys produïts, més si tenim en compte que l’empresa encarregada del muntatge estava especialitzada en aquesta mena de treballs en el patrimoni cultural, per la qual cosa aquests fets resultaven imprevisibles i inimaginables. El resultat ha estat una actuació absolutament negligent per part de l’empresa, i incomprensible si es té en compte la seva experiència prèvia. Sabem, a més, que des de l’Ajuntament s’havia advertit prèviament a l’empresa que l’ancoratge de la bastida no podia fer-se a la mateixa torre.

Les administracions directament implicades, Ajuntament de Tarragona i Generalitat de Catalunya, així com l’Arquebisbat de Tarragona com a propietari de la torre, van actuar amb celeritat en conèixer els fets i han actuat per pal·liar els danys causats, evitant un major deteriorament dels blocs i el relleu de Minerva. També aquestes entitats van compartir puntualment la informació amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), ICOMOS, i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT).

Ara ens cal una reflexió sobre com tenim el patrimoni de Tarragona, quin tractament li donem, i amb qui comptem per fer-ho, més enllà de les responsabilitats en que hagin pogut incórrer les persones implicades. Sabem que una situació com la que ha patit la torre de Minerva no es pot tornar a repetir de cap manera. Caldrà segurament revisar els procediments que les administracions implicades han emprat en la programació dels treballs a la torre de Minerva i esbrinar si s’hauria pogut evitar el lamentable resultat obtingut. Partint d’això, establir quines garanties són exigibles a les empreses adjudicatàries de treballs en el patrimoni cultural, fins i tot prescindint de la rellevància reputacional que puguin presentar per tasques prèvies, establint els mecanismes de control més adients.

En aquesta tasca hi estem tots compromesos. Les administracions més directament implicades, Ajuntament i Generalitat de Catalunya, amb els seus diferents serveis, han d’impulsar decididament totes les iniciatives que serveixin per recuperar i posar en valor el nostre patrimoni, tant des del punt de vista administratiu com econòmic, cercant, si escau, la col·laboració de l’Estat i de la Diputació, i la dels propietaris d’aquests béns. Sabem que moltes actuacions poden comptar amb l’aval científic de la URV i l’ICAC, per la qual cosa cal vehicular aquesta participació, així com la d’ICOMOS. I, naturalment, no es pot deixar de banda la implicació sempre decidida i desinteressada de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, una entitat civil que fa més de cent setanta-cinc anys que vetlla i treballa per recuperar, preservar i donar a conèixer aquest patrimoni. Molts dels membres de l’entitat porten dècades dedicats a aquesta tasca, acumulant un coneixement específic i precís sobre molts elements del patrimoni tarraconense, coneixement, dades i detalls que no sempre consten en la literatura científica. Cal no oblidar aquest fet.

Certament l’Ajuntament de Tarragona, amb el conseller de Patrimoni al capdavant i el seu equip tècnic, ha endegat la Taula del Patrimoni, de caràcter tècnic, amb la participació de les institucions i entitats esmentades. S’ha tractat en primer lloc de l’amfiteatre i, amb caràcter d’urgència, del cas de la Torre de Minerva. De moment resulta un instrument útil, però no és l’ens de gestió del patrimoni que Tarragona i el conjunt del Patrimoni Mundial requereix. Cal arribar a aquest objectiu i aconseguir una gestió integrada de tot el patrimoni de Tarragona, com des de fa anys reclamem des de la RSAT.

Perquè l’estat del patrimoni és precari. Tant els grans monuments com els elements menys coneguts. En aquest sentit a la web de la RSAT ens hem fet ressò recentment dels efectes que provoca un baixant d’aigües en mal estat al porticat del carrer Merceria (“Deixadesa”, 20/07/2021). Fa temps també vam advertir del problema dels desguassos a la muralla, a la Via de l’Imperi. Això per no citar les restes epigràfiques d’època romana que es conserven a la Part Alta en molt mal estat, on algunes han perdut part de la inscripció degut a les condicions climàtiques i l’acció humana continuada.

És per aquest motiu que des de la RSAT hem plantejat la substitució del relleu de la torre de Minerva per una còpia fidel, preservant l’original en condicions òptimes. No és ociós recordar que si aquesta substitució ja s’hagués produït, ara el relleu danyat no hauria estat l’original, sinó una còpia fàcilment substituïble. No es tracta de canviar els originals per còpies de tots els elements del patrimoni. Òbviament el millor lloc per un element és dins del seu context original, però hi ha determinats casos en què el perill real de pèrdua del seu valor cultural o la seva excepcionalitat, com el cas del relleu de Minerva, fan aconsellable la substitució.

Finalment volem destacar també que la salvaguarda del patrimoni requereix Polítiques (en majúscula) que l’afavoreixin. Així fa poc es publicava a la web de la RSAT els efectes dels impostos i les desgravacions que s’hi podien aplicar (“Misèria i companyia”, 15/06/2021), reclamant també una efectiva Llei de Mecenatge, la qual permetria a les persones poder obtenir una digna desgravació per inversions en el patrimoni. I una eficaç política de subvencions per a les actuacions “menors” que incentivessin els propietaris a la conservació dels seus edificis i béns patrimonials, a més de les inversions en els monuments més significatius. En això els polítics que ens representen a les cambres municipal (Ajuntament), provincial (Diputació), catalana (Parlament) i estatals (Congrés de Diputats i Senat) haurien de jugar un paper important i decidit.

Aquesta és la reflexió que fem des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Pensem que l’Ajuntament ha endegat instruments de participació que resulten útils, però que s’ha d’avançar encara més de forma coordinada, revisant els procediments emprats fins ara perquè un fet com el succeït a la torre de Minerva no es torni a repetir mai més. I cal la col·laboració de tots, administracions, entitats, propietaris de béns patrimonials, i societat civil en general. Així ho esperem. Nosaltres hi estem compromesos des de fa cent setanta-set anys.

Reial Societat Arqueològica Tarraconense.  Tarragona, Juliol 2021

Deixadesa

Les cases del damunt de les voltes del carrer de la Merceria desaigüen les aigües pluvials mitjançant sis baixants adossades a la façana. Dos d’aquests baixants estan en bones condicions, dos estan bastant rovellats i foradades i en els altres dos l’oxidació és de tal magnitud que pràcticament han desaparegut.

Ja no es tracta tan sols que si plou les aigües caiguin lliurement al carrer sinó que algú pot prendre mal i són un perill públic. Certament, qui ha de procedir a la reparació són els propietaris dels edificis, però l’Ajuntament hauria de fer un ofici exigint que ho fessin immediatament, i si no compleixen fer-ho subsidiàriament, tot passant després factura als titulars.

La situació ve de molt lluny en el temps i si no s’ha resolt, cal preguntar-se si cap persona o autoritat competent ho ha vist. En català tenim, entre d’altres, tres dites que poden definir aquesta ceguera: “ulls que no veuen, cor que no dol,” “tenir pa a l’ull” i “fer els ulls grossos,” i que poden representar actituds diferents que van des de no voler complicar-se la vida a considerar que no és assumpte seu.

També podria ser que aquesta persona o autoritat competent considerés que donaria un mal de cap al seu superior jeràrquic o que es feria mal veure, i que la denúncia no serviria de res. Perquè resulta que els que governaven aquests darrers anys la Ciutat no els ha importat en absolut el manteniment del Patrimoni i propiciaven tan sols intervencions en què hi pogués haver una inauguració, amb aplaudiments i lluïment. ¿Quan any fa que està protegit amb una xarxa la muralla del Portal del Roser sense fer-hi res? (podríem citar altres exemples).

Confiem que els darrers desgraciats fets siguin un revulsiu i administradors i administrats fem un radical canvi d’actitud i lluitem tots plegats per la conservació i valorada del principal actiu que té la Ciutat, el nostre Patrimoni.

Rafael Gabriel Costa

Manteniment del Patrimoni

Es van repetint notícies sobre l’estat i manteniment del Patrimoni arqueològic de Tàrraco als mitjans locals, que no fan més que recordar les deficiències de plans de gestió integrals del jaciment.

Avui ens fem ressò de veus assenyades d’observadors qualificats com el nostre President d’Honor, Rafael Gabriel, quan porta la nostra atenció sobre “…l’estat de la gran pilastra de l’entrada al Pretori. Està revestida amb pedra artificial imitant carreus que s’està disgregant. Les façanes sud i de ponent també fan esgarrifar. Si ens fixem també en les muralles (especialment al portal del Roser i al Rectorat, entre altres trams) .

La pilastra, un aditament al recinte del Pretori d’aportació recent, te un forjat de ferro que, amb el temps i la intempèrie, s’ha rovellat regalimant el rovell per l’exterior i qüestionant la seva estabilitat. El Portal del Roser (a la foto de F. Barriach: clicar a sobre per ampliar), porta d’accés a la Part Alta, a banda de la poc afortunada estètica del disseny del sistema de control d’accés, té algunes estructures al límit de la precarietat.

 

..

Les nostres propostes als partits que concorren a les eleccions municipals del 2019

Aquest proppassat dia 7, dimecres, tingué lloc l’acte de presentació de propostes sobre el Patrimoni de la ciutat. Tot coincidint amb l’any del 175 aniversari de la nostra entitat i dins del curs d’actes i conferències, la RSAT recull el que són les seves propostes, desitjos i recomanacions sobre el Patrimoni arqueològic de la ciutat. A aquest web es troba el text “VISIÓ DE FUTUR DEL PATRIMONI, Tarragona vers el segle XXII” redactat just a començament del segle i amb la intencionada referència al segle XXII. Quan la història de la nostra societat abasta ja tres segles: una bona part del XIX, tot el XX i el que portem del segle XXI, ja podem pensar i actuar en terminis temporals de centúries. La “Visió de futur” fa un recull ample de la situació i necessitats dels monuments. Sembla que en els anys transcorreguts des de la publicació la situació general no ha canviat gaire, tot plegat. El més important que ha succeït en aquest període potser sigui el reconeixement per part de la United Nations Education Science and Culture Organization (UNESCO) dels monuments de la Tàrraco romana com a Patrimoni de la Humanitat. La satisfacció per aquest reconeixement mereix, però, uns comentaris. Algunes coses es perden en la traducció. El títol en anglès és “World Heritage”. A banda de la distància que podem posar entre “world“, món, i humanitat, que pot ser discutible, “heritage” és més proper a herència que a patrimoni. De fet el patrimoni es pot heretar, però també es pot anar adquirint i per tant variable (NOTA: una altra consideració lingüística a banda i més polèmica és la distància entre Patrimoni i Matrimoni, i més a la legislació civil catalana que sempre ha reconegut la capacitat de les dones per rebre i donar herències). L’herència és un llegat del passat, dels avantpassats i, pel reconeixement de la UNESCO, ara ho és dels 7500 milions d’habitants del planeta, no només nostre, els ciutadans de Tarragona, que el que tenim és la responsabilitat de mantenir-lo, protegir-lo i, també divulgar-lo i compartir-lo. El compromís UNESCO, com el seu títol indica, inclou aspectes educatius, de distribuir el coneixement, científics, de continuar l’adquisició del coneixement i estudi, i culturals com a contribució a la cultura nostra i dels pobles. El reconeixement UNESCO, que de fet és un guardó és, sobretot, una responsabilitat, puix que en determinades circumstàncies de negligència en les obligacions de manteniment dels monuments, es pot arribar a perdre. Així doncs, als arguments de conservació i cura que proposava el nostre text de fa uns anys, s’afegeix el compromís de ser herència mundial.

En aquesta oportunitat, la RSAT ha volgut aportar d’una forma resumida els arguments de la necessitat ciutadana i municipal de la preservació i cura del patrimoni històric en el seu conjunt. Les pròximes eleccions estan encara a mig any de distància, però és un bon moment per recordar als que es presentin el compromís que adquireixen, i perquè triïn els aspectes que vulguin o puguin incorporar als seus programes electorals.

El catàleg de monuments inclou, per descomptat, els 15 que formen part del reconeixement UNESCO: Muralla, Recinte de culte, Fòrum provincial, Circ, Amfiteatre, Fòrum de la colònia, Conjunt arqueològic de la Part Baixa, Necròpolis, Museu Nacional Arqueològic + Tabacalera, Monument funerari dels Escipions, Arc de Berà, Pedrera del Mèdol, Vila dels Munts, Aqüeducte de les Ferreres, Centcelles.

Però també el que es pot nomenar l’altre patrimoni arquitectònic i arqueològic: Patrimoni medieval: catedral, arcs, voltes c/ Merceria, capelles (Sant Pau, Sta. Tecla vella, etc.) Ca la Garsa, Hospital vell, voltes de l’hospital Rambla vella, Torre de les monges, etc., Patrimoni edat moderna: Baluards, palaus, convents, esglésies, torres i masos…, Patrimoni Modernista. Metropol, cases (varies), Col·legi Teresines, Balcó, etc., Edificis i instal·lacions contemporànies abandonades: Sabinosa, C. Residencial, Banc d’Espanya, Tabacalera, Hospital de Mare de Dèu de la Salut (Casa Blanca), Laboral, etc… Tota una nòmina de considerable entitat i potència.

Als efectes d’una gestió acurada cal definir amb claredat els àmbits que poden ser afectats pels usos. Mantenim el criteri que, i per a tots els efectes, el PATRIMONI de la ciutat és TOTA la ciutat. Els drets patrimonials que té la ciutadania ultrapassen les titularitats que de forma ocasional puguin tenir espais o edificis, ni que l’ocasionalitat sigui de segles. D’aquest concepte no sembla que calgui explicació, tot i que no és considerat així des de diversos angles i administracions. Si cal remarcar-lo, tant patrimoni és l’amfiteatre romà com la coca del mig de la Rambla nova, el pont de ferro del Francolí, el col·legi de les Teresines o la Savinosa. La plaça de les Cols, la Tàrraco Arena, el Serrallo o el balcó del Mediterrani. L’escorxador-rectorat, la subdelegació del govern de l’estat, l’estació del ferrocarril o el rellotge del port. La Tabacalera, Pilats, el Teatre romà, o la torre dels Escipions. L’actual titularitat de, per exemple, la Catedral, que genera pocs dubtes que sigui del cabilde, cal tenir en compte que està construïda amb pedres del temple d’August, amb diners generats a la ciutat, sobre un sól que és patrimonialment de la ciutat, i que conforma un paisatge, un skyline de Tarragona que deixa de ser de l’esglesia perquè és patrimoni (per cert, enregistrat) públic de la ciutat. Tots aquests espais i edificis, i molts més, inclosos o no en el catàleg de béns a protegir del POUM, són l’objecte de la nostra preocupació, interès i, també, responsabilitat. Que no hem de permetre que es malmetin, que s’utilitzin malament o que es malbaratin.

Per tal de resumir i fixar l’atenció dels polítics, la proposta es centra en uns quants punts:

Uns criteris generals: 1. El respecte i la preservació de tots els monuments en la seva integritat. 2. L’accés al coneixement i gaudi a tots els monuments per part de la ciutadania, local i visitant. 3. La continuació i progressió de les tasques de descobriment, excavació, estudi i publicació de les restes encara pendents. 4. La coordinació, unificació de criteris i compromís de totes les administracions implicades: Ajuntament, Diputació, Generalitat i, de moment, Estat, així com l’Església catòlica (Arquebisbat), amb propietats i interessos als monuments. 5. La museïtzació integrada de la ciutat i de tots els monuments. 6. La consideració del valor monumental d’edificis, obres d’art, espais i instal·lacions de totes les èpoques històriques: Prehistòria, Antiguitat clàssica (Romanitat), Edat mitjana, Renaixement, Edat Moderna i Contemporània (Modernisme i contemporanis abandonats). 7. La cerca de connivències i compromisos amb la ciutadania, els interessos de les empreses del sector turístic i hostaler, els actes festius i les organitzacions que hi participen i en món acadèmic. 8. L’exquisida i completa recopilació i coneixement del cos legal i regulacions que afecten l’ús del patrimoni monumental.

I almenys quatre actuacions que ens semblen irrenunciables:

Que el Museu Nacional vaigi a la Tabacalera

    La retolació explicativa del TOTS els monuments

       Que TOTS els museus  estiguin oberts

            La coordinació de TOTES les administracions

_______________

(A l’imatge: a l’acte van assitir representants de tots els grups municipals: el Sr. JM Milà pel PSC, el Sr. R Viñuales per Ciutadans, el Sr. P Ricomà per ERC, el Sr. D. Nadal pel Partit Demòcrata, la Sra. L Estrada per les CUP, la Sra. A. Sentís per IC-V,  i la notada absència del Partit Popular. No hi ha constància de assistència d’altres grups politics, al moment actual extraconsistorials.

“Tarragona: vers el segle XXII”, conferència de presentació

Dins del programa d’activitats del 175 aniversari, el pròxim dia 7 de novembre la nostra societat presentarà una conferència sobre el conjunt de propostes d’actuacions que s’haurien de realitzar envers el patrimoni arqueològic. Tenint en compte que a la primavera es faran les eleccions municipals, la conferència està especialment dedicada als grups polítics que es presentaran als comicis. Encara queden sis mesos i molts partits ja fa temps que hi treballen en la confecció dels seus programes electorals. Amb aquesta perspectiva, la RSAT vol oferir una visió sobre el que, des d’una entitat executiva com és l’ajuntament, es pot fer per la preservació, rehabilitació, difusió i gestió del conjunt de monuments que formen part del nostre patrimoni i, també, l’organització de la ciutat al seu voltant. Aspectes patrimonials, arquitectònics, urbanístics i també legals, pressupostaris i, alhora, polítics, tenen cabuda en les propostes.

L’acte es celebrarà a la sala d’actes de la societat, carrer Major, núm. 35, a les 19.00 h. i està obert, lògicament, als socis i simpatitzants.

Us hi esperem.

 

Balanç de Gestió de recintes monumentals de Tarragona

La regiduria de Patrimoni i el MHT presenten els resultats de la campanya 2016 de visites turístiques al Patrimoni Monumental de la Ciutat a la seva pàgina web (http://www.tarragona.cat/patrimoni/noticies/noticies-2017/els-recintes-patrimonials-reben-mes-de-630.000-visites-durant-lany-2016). A aquest exercici s’han recuperat les xifres d’ara fa set anys pel que fa a visites globals, que havien perdut un 27% de les visites l’any 2012, relacionable amb la crisi econòmica, esdeveniment que sembla que ho explica tot. El tancament al pùblic de les cases-museu Castellarnau i Canals també representa una reducció en el nombre de visites.

A banda queda l’atractiu que representa el MNAT a les seves seus de la plaça del Rei i la Necropolis, del que no disposem de dades actualitzades.

Contents com estem de que el nostre patrimoni monumental sigui una font d’atracció per als visitans, encara patim per les mancances en l’àmbit informatiu i la continuïtat dels circuits, actualment en fase d’actualització. I pels esforços necesaris per a ordenar les visites, periodificar-les i integrar-les. Cert que podriem arribar a un milió de visites, però ens queda molta feina abans de morir d’exit, preocupació a molts indrets de gran atractiu turístic.

 

 

 

Conferència Tarragona i el seu patrimoni

Les entitats amb activitats a l’entorn de la Setmana Santa tarragonina escalfen motors. Aquest divendres 3 de febrer a les 20h i a l’església de Natzaret, tindrà lloc una conferència pronunciada per la congregant i presidenta de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Sra. Pilar Alió Borràs. La conferència emmarcada dins del cicle Les Conferències de La Sang, versarà sobre l’Arqueologia i el patrimoni tarragoní.

Esteu convidats.

 

Més sobre el patrimoni històric

bego-floria-a-dmes-2La imatge aqui al costat (clicar a sobre per a ampliar) reprodueix l’article publicat a Diari Mes per la regidora de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona posant l’accent en el valor estratègic del nostre llegat arqueològic. Important com a manifest de posicionament, just quan hem sentit qualificar de “casposa” la dedicació a la protecció i difusió del nostre patrimoni monumental, defineix la importància que l’ajuntament dona al Patrimoni. Bé que l’ajuntament ho manifesti i bé que vigili si al seu entorn i per les inquietuts que provoca l’incertesa del projecte dels Jocs Mediterranis del 2017, algun desinformat malinterpreta la realitat.

Precisament aquest mes es celebrarà a Tarragona, com ja hem anunciat des de aquí, el III Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic-Tarraco Biennal. I el tema elegit és el Circ de Tàrraco. Podem doncs recordar que la tradició de conteses esportives i espectacles populars tenen  a la nostra ciutat una tradició de 2000 anys. Fins avui ens arriben la persistència de construccions arquitectòniques ùniques al món en quant a la seva conservació, i els testimonis epigràfics dels protagonistes de les curses de carros, Amb això també, l’evidència de l’afició i interés de la població de Tàrraco en les activitats lúdiques populars.

Tot desitjant el millor dels èxits als Jocs Mediterranis, s’haurà de veure si en 2000 anys més en quedarà un record documentable com el que ens aporta el Circ.