La interessant conferència del professor Jordi Diloli sobre la producció de vi en època ibérica a les nostres contrades va concloure amb un tast de ví experimental, fet amb la metodologia de fa vint-i-dos segles. Espectacular!
…tot i que en 2200 collites sembla que hem après i ara fem uns vins que mai somiaren els nostres avantpassats.
Visca el ví!
Éxit del monòleg “Buenaventura”, protagonitzat per na Karme González, dins les activitats de Tàrraco Viva, en les sessions celebrades aquest passat cap de setmana.
Recordem que el propers dies 28 i 29 de maig, a les mateixes hores (13.00 i 18.00 dissabte i 13.00 el diumenge) es repetiran les sessions.
Penseu-hi.
.
El Dia Internacional dels Museus, recordem el El llibre “L’Antic museu de la Societat Arqueològica Tarraconense (1844-1867)” editat des de la RSAT per Jordi López Vilar el 2020.
Feliç Dia dels Museus!
Fa uns dies s’ha presentat a Jesús (Tortosa) una monografia col·lectiva que té entre els seus autors Jordi López Vilar, de la nostra Societat Arqueològica. El llibre es titula “El Terrer Roig (Jesús, Tortosa). Una ocupació militar entre l’antiguitat i l’època contemporània” i ha estat elaborat per Òscar Caldés Aquilué, Jaume Noguera Guillén, Eduard Ble Gimeno, Jordi López Vilar i Pau Valdés Matías. L’obra va obtenir l’any passat el XXVI Premi d’Història Enric Bayerri i Bertomeu que convoca l’Associació de Veïns Jesús-Catalònia (Tortosa). El llibre presenta els resultats d’una campanya de prospecció i excavació arqueològica realitzada l’abril de 2017 al Terrer Roig. L’objectiu de la intervenció fou comprovar l’existència d’un hipotètic jaciment en aquesta zona, citat sistemàticament per diversos erudits del segle XIX i primera meitat del segle XX, i on alguns situaven les restes de l’antiga ciutat ilercavona d’Hibera. Igualment, també es volia comprovar la possible localització d’un assentament de caire militar de finals de la república romana (s. I aC), potser un campament.
Durant els treballs d’investigació es va recuperar un gran nombre de materials arqueològics, i es van identificar algunes estructures constructives, però en cap cas es pot defensar l’existència d’un jaciment ibèric de la importància de l’antiga Hibera. Tanmateix, els resultats de la prospecció no només indiquen la presència de tropes romanes a finals del segle I aC, sinó també d’altres ocupacions militars, sobretot en època moderna i contemporània. Som davant d’una zona estratègica per al control de les comunicacions de l’antiga Tortosa, cosa que explica les diferents ocupacions militars al llarg de més de dos mil·lennis, des d’època ibèrica fins a la Guerra Civil Espanyola.
L’equip de recerca autor d’aquesta obra està format per investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Arqueologia Clàssica, a Tarragona. Els treballs s’han realitzat gràcies al projecte Guerra i conflicte al nord-est de la Península Ibèrica en època romana republicana (segles III-I aC) que dirigeix el professor Jaume Noguera de la UB. En el marc d’aquest projecte, el mateix equip ha desenvolupat més intervencions arqueològiques en diversos jaciments del curs inferior del riu Ebre, com en els campaments romans de la Palma – Nova Classis (l’Aldea, Baix Ebre), el Camí del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre), o les Aixalelles (Ascó, Ribera d’Ebre), entre d’altres. Els resultats han permès noves interpretacions de l’enfrontament bèl·lic entre cartaginesos i romans durant la Segona Guerra Púnica a la península Ibèrica (218-206 aC).
DIssabte, diada de Sant Jordi, la vam celebrar amb una jornada de portes obertes, oferint llibres (i llimones) als visitants.
El setzè trumfo de l’Arcà major del tarot és La Torre (XVI). Està representada per una torre esbutzada per un llamp, de la que cauen dues persones. Al Tarot de Marsella també es diu “La maison de Dieu“, la casa de Déu. El significat esotèric l’atribueix la caiguda de l’orgull, la de la torre de Babel per la vanitat humana, un canvi sobtat i destrucció, però també alliberament i, en general, tot el que impliqui sortir de manera brusca de la zona de confort. Tot dependrà de com aparegui al repartiment les cartes i de l’habilitat de l’interprete. O del que et vulguis creure dels omens tarotians
La darrera tempesta ha portat que un llamp caigués sobre la bimil·lenària Torre dels Escipions, monument funerari tarragoní (o “tarraconí“) molt estimat, identitari de Tàrraco i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El llamp ha causat un important esquerda en la façana del monument, ha fet caure elements de l’estructura i desplaçat un dels carreus de la corona superior, ara a punt de caure. Els serveis municipals han establert unes tanques de protecció, pendent ara d’estudi dels danys i propostes de restauració. La propietat del monument és de la Generalitat de Catalunya i és d’esperar que es prenguin les mesures necessàries per a evitar mals majors i restablir la seguretat a l’entorn. Aviat, però.
La interpretació com anunci de grans mals i destrosses queda pels aficionats al tarot però, ves a saber, després d’una pandèmia, al mig d’una guerra, llunyana però no tant, i malaventures de repressió i espionatge, qualsevol cosa és possible.
Bona sort i feliç diada de Sant Jordi.
El proper dijous dia 28 d’abril a les 19,00 hores
Tertúlia LX “Els papirs ens parlen”.
a càrrec del Dr. Antoni Gonzàlez i Senmartí
(El Dr. Antoni Gonzàlez es doctor en Filologia Grega per la Universitat de Barcelona, es investigador adscrit a l’Institut Català d’Arqueologia, especialista en poesia grega d’època grecoromana i professor jubilat de la Universitat Rovira i Virgili)
