Com sabeu, l’Ajuntament de Tarragona ha atorgat enguany el Premi Tàrraco al projecte d’investigació sobre els aqüeductes romans de Tarragona dut a terme des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
El director del nostre Bultlletí i destacat membre de la societat, el Dr. Jordi Lòpez Vilar, en qualitat de director del projecte, agraeix aquesta distinció amb aquestes paraules.
“L’aigua és un dels recursos més valuosos a tot arreu, i especialment a la regió mediterrània, que s’ha enfrontat tradicionalment a la qüestió vital del seu accés. Conèixer com els nostres avantpassats van fer front a l’escassetat d’aigua és un tema de primera magnitud.
Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques, per primer cop, a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva, es troben disperses pel Camp de Tarragona, formant un mosaic que ha contribuït a la configuració del paisatge.
Ara be, l’estat del coneixement de la xarxa hidràulica de la Tarragona romana abans de començar el nostre projecte era realment precari. Sabíem només del traçat aproximat de dos aqüeductes i alguns trams concrets, especialment els més propers a la ciutat de Tarragona. Aquest desconeixement generalitzat ha provocat una desprotecció tan gran que en els darrers 40 anys centenars de metres han estat arrabassats sense control en rompudes forestals, obres de grans infraestructures, urbanitzacions, etc. Una destrucció que ha generat una pèrdua d’informació científica i de patrimoni arqueològic.
Per tant, l’objectiu principal del nostre projecte era localitzar, descriure i cartografiar detalladament tots i cadascun dels trams visibles dels aqüeductes, definir el seu traçat i elaborar un document que permetés la seva protecció real i la seva futura posada en valor.
Els treballs de prospecció per anar localitzant el que quedava de l’obra romana van suposar bastantes setmanes de caminades a peu, en total vora uns 400 km, per camps de conreu, erms i boscos, algun cop impenetrables, per anar localitzant: un retall de la roca aquí o unes pedres amb morter de calç allà, testimonis sovint imperceptibles als ulls profans.
Posteriorment, ja en una feina més localitzada, vam realitzar excavacions arqueològiques en diferents punts dels aqüeductes situats en els termes municipals del Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Puigpelat, Vallmoll, els Pallaresos, el Catllar i Tarragona.
Durant els treballs ens vam adonar de la gran complexitat de la xarxa romana de proveïment d’aigües a la ciutat de Tàrraco i les seves vil·les immediates —que arriben a sumar un total de 120 km de conduccions— identificant nous aqüeductes, les seves característiques i cronologies.
A més dels quatre —no dos— aqüeductes que duien aigua a la ciutat, n’hi havia d’altres que la portaven a algunes de les principals vil·les romanes que s’escampaven pel territori —com ara Els Munts, Ferran o Centcelles—.
Un panorama, doncs, força complex, que mostra la riquesa del nostre patrimoni arqueològic, i que ens esperona a seguir aprofundint en l’estudi de la xarxa hidràulica romana.
Les tasques han estat realitzades per un equip format per 10 persones que pertanyen a diferents institucions: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Universitat Rovira i Virgili i Universitat Autònoma de Barcelona. Entre ells, vull destacar especialment Josep Zaragoza, Joan Canela i Anna Gutiérrez en les prospeccions, Josep M. Puche en la realització de la complexa feina topogràfica i Lluís Casas en les analítiques.
A més, hi han col·laborat també EMATSA, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i el Centre d’Estudis del Gaià.
Per altra banda, i malgrat la bona voluntat, aquest projecte no hagués estat possible sense un finançament extern. En el nostre cas, va ser molt ben acollit des d’un principi pel Consorci d’Aigües de Tarragona, que gestiona el modern aqüeducte de l’Ebre, a través del seu director Sr. Josep-Xavier Pujol, que ens va proporcionar un primer impuls. Posteriorment, s’hi van sumar la Fundació Privada Mútua Catalana, els ajuntaments de la Secuita i els Pallaresos, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A tots ells, el meu agraïment.
I voldria acabar amb una petició. Tots sabem que Tarragona necessita de grans inversions en el seu patrimoni monumental. Dediquin també una petita part a restaurar i posar en valor els pocs trams d’aqüeducte que han sobreviscut dins el casc urbà i afores; al Camp de Mart, als Quatre Garrofers, a la carretera de Sant Pere i Sant Pau o a la mateixa finca del Pont del Diable. Són una mostra de l’alt nivell assolit per l’enginyeria romana i cal mostrar-los convenientment a la societat. “
Informació complementària:
Investigadors de l’ICAC identifiquen el primitiu aqüeducte de Tàrraco, que duia l’aigua del riu Francolí, publicat al Butlletí Archeonea (Nov. 2021) https://bit.ly/31KIGct
..
Fidels a la voluntat de difondre estudis rellevants per a l’arqueologia i la història de Tarragona i les seves comarques, darrerament des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense hem editat el darrer volum del Butlletí Arqueològic, corresponent a l’any2021, número 43 de la cinquena època des dels inicis de la seva publicació l’any 1901.
(Clicar a sobre per ampliar)
