Sant Jordi 2022
DIssabte, diada de Sant Jordi, la vam celebrar amb una jornada de portes obertes, oferint llibres (i llimones) als visitants.
La torre ferida per un llamp
El setzè trumfo de l’Arcà major del tarot és La Torre (XVI). Està representada per una torre esbutzada per un llamp, de la que cauen dues persones. Al Tarot de Marsella també es diu “La maison de Dieu“, la casa de Déu. El significat esotèric l’atribueix la caiguda de l’orgull, la de la torre de Babel per la vanitat humana, un canvi sobtat i destrucció, però també alliberament i, en general, tot el que impliqui sortir de manera brusca de la zona de confort. Tot dependrà de com aparegui al repartiment les cartes i de l’habilitat de l’interprete. O del que et vulguis creure dels omens tarotians
La darrera tempesta ha portat que un llamp caigués sobre la bimil·lenària Torre dels Escipions, monument funerari tarragoní (o “tarraconí“) molt estimat, identitari de Tàrraco i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El llamp ha causat un important esquerda en la façana del monument, ha fet caure elements de l’estructura i desplaçat un dels carreus de la corona superior, ara a punt de caure. Els serveis municipals han establert unes tanques de protecció, pendent ara d’estudi dels danys i propostes de restauració. La propietat del monument és de la Generalitat de Catalunya i és d’esperar que es prenguin les mesures necessàries per a evitar mals majors i restablir la seguretat a l’entorn. Aviat, però.
La interpretació com anunci de grans mals i destrosses queda pels aficionats al tarot però, ves a saber, després d’una pandèmia, al mig d’una guerra, llunyana però no tant, i malaventures de repressió i espionatge, qualsevol cosa és possible.
Bona sort i feliç diada de Sant Jordi.
Tertùlia de Bibliofils de Tarragona
El proper dijous dia 28 d’abril a les 19,00 hores
Tertúlia LX “Els papirs ens parlen”.
a càrrec del Dr. Antoni Gonzàlez i Senmartí
(El Dr. Antoni Gonzàlez es doctor en Filologia Grega per la Universitat de Barcelona, es investigador adscrit a l’Institut Català d’Arqueologia, especialista en poesia grega d’època grecoromana i professor jubilat de la Universitat Rovira i Virgili)
Els merlets de Santes Creus
En una recent visita al monestir Santes Creus hem pogut observar l’estat lamentable dels merlets que coronen el temple, especialment els del costat nord del creuer que es veuen des de la carretera de les Pobles. Demanem a la Generalitat de Catalunya, propietària del monument, que hi dediqui més recursos per mantenir l’antiga abadia cistercenca en l’estat que es mereix. La fotografia que adjuntem mostra un aspecte degradat que cal solucionar el més aviat possible.
Nous carnets
Ja estan disponibles els nous carnets de soci.
Es poden recollir a la seu de la societat (Carrer Major, 35, pral.) els propers dies
Dijous, 31 de març
Dijous, 14 d’abril
Dijous 28 d’abril
al matí de 10 a 13 hores
Els carnets permeten l’identificació dels socis per accés gratuit a museus i altres espais culturals. A Tarragona als monuments municipals (muralles, circ, pretori, amfiteatre, casa Canals i casa Castellarnau) i els dependents de MNAT (Exposició al port, necròpolis paleocristiana, Centcelles, Els Munts)
(En cas que trobeu la porta del carrer tancada, truqueu al telèfon 977 23 37 89, o al mòbil 638926916, per a que obrim.)
Adquisició d’un fons fotogràfic antic
El passat mes de febrer es va presentar l’oportunitat d’adquirir un fons fotogràfic antic constituït per un nombrós conjunt de negatius de fotografies, principalment sobre plaques de vidre, procedents del fons particular. Són un total de 356 clixés, distribuïts de la següent manera:
- 235 negatius sobre plaques de vidre de 12×9 cm
- 11 negatius sobre plaques de vidre de 9×6 cm
- 60 negatius sobre pel·lícula flexible de base plàstica de 12×9 cm
- 50 negatius sobre pel·lícula flexible de base plàstica de 9×6 cm
L’interès de les fotografies, totes inèdites, radica en la temàtica: Hi ha 56 vistes de Tarragona ciutat, a les que cal sumar altres punts de la geografia catalana: Tamarit, Poblet, Santes Creus, Prades, La Riba, La Mussara, Roda de Berà, el Delta de l’Ebre, Barcelona… I també d’altres com paisatges, feines del camp i del mar, futbol i artístiques. Respecte a la seva antiguitat, es daten en la dècada dels 30 del segle XX. Properament s’iniciaran les feines de neteja i conservació en suports adequats, a les que seguiran l’escaneig i classificació de tot el lot, que esperem poder posar a disposició del públic.
Oferim com a mostra una de les imatges, corresponent a operacions de càrrega i descàrrega del port de Tarragona.
..
Adquisició del catàleg imprès del museu de la RSAT de 1852
S’ha adquirit, amb destí a la biblioteca, un exemplar del catàleg del museu que va imprimir la nostra Societat l’any 1852. Es tracta d’un llibret de reduïdes dimensions titulat “Catálogo de los objetos que se conservan en el museo de la Sociedad Arqueológica Tarraconense”, i del qual se’n van imprimir 1.000 exemplars. És un llibre molt difícil de trobar i que no teníem a la biblioteca, malgrat ser una publicació pròpia. Es troba accessible a la xarxa en obert a aquesta adreça:
XXXIX tertúlia de Bibliòfils de Tarragona
Aquest dijous 24 de febrer la seu de la Reial Societat Arqueològica a acollit la XXXIX tertúlia de Bibliòfils de Tarragona titulada “Un plànol de la Part Alta de 1715” a càrrec de Rafael Gabriel. Cal recordar que R. Gabriel és president d’Honor de la RSAT i expresident dels Bibliòfils de Tarragona.
Aquesta ha sigut tertúlia molt esperada ja que va haver de ser posposada a causa de la Covi-19 i dona el tret de sortida a una nova sèrie d’activitats en aquest desitjat retorn a la “normalitat”.
Conferència a Bibliofils de Tarragona
Publicació del darrer Butlletí Arqueològic (any 2021)
Fidels a la voluntat de difondre estudis rellevants per a l’arqueologia i la història de Tarragona i les seves comarques, darrerament des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense hem editat el darrer volum del Butlletí Arqueològic, corresponent a l’any2021, número 43 de la cinquena època des dels inicis de la seva publicació l’any 1901.
Aquest volum l’integren nou estudis referents a diferents èpoques que actualitzen els coneixements actuals dels temes tractats, així com les necrològiques dels arqueòlegs recentment traspassats i que han mantingut vincles amb l’estudi de Tarragona i el seu espai històric, com són els doctors Simon J, Keay i Antonio Peña Jurado.
Sumari del Butlletí Arqueològic, núm. 43 (2021)
DAVID JIMENO JIMÉNEZ. Les necròpolis d’incineració ibèriques entre el Millars i l’Ebre. Un
estat de la qüestió
J. A. DOMINGO, P. PENSABENE. El Propileo del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris
(CPHC) y su relación con el pórtico de la plaza de culto en el foro provincial de Tarraco
JOSEP F. ROIG, SALVADOR F. POZO. El pou Cartanyà, novetats de la vaixella de bronze
JOAN-VIANNEY M. ARBELOA I RIGAU. La configuració del portal baixmedieval de Sant
Francesc de Montbalc (Conca de Barberà) i l’existència d’una segona torre
JOSEP M. PUCHE FONTANILLES. Urbanisme i demografia medieval i moderna. Bonastre des
dels seus inicis fins al segle XVIII
ANNA ISABEL SERRA MASDEU. Protectors i agents de les esglésies tarragonines barroques:
ordenances, tradició i empremtes arquitectòniques d’identitat local
JORDI LÓPEZ VILAR. Una medalla tarragonina inèdita de santa Tecla (s. XVIII)
JOAN MARIA QUIJADA BOSCH. Desenvolupament i configuració territorial de la xarxa
parroquial de l’arquebisbat de Tarragona (segles XII-XXI)
JORDI LÓPEZ VILAR. Bibliografia de Joan Ruiz i Porta
Necrològica Simon J. Keay
Necrològica d’Antonio Peña Jurado