Tag Archive: Aqüeductes

Tarraco Viva a la RSAT

En l’edició d’enguany del Festival romà de Tarragona, la XXVI, dedicada al Mediterrani en l’antiguitat, la RSAT us proposa les següents activitats:

 

Conferència “Aqua augusta. Els aqüeductes romans als Pallaresos”, a càrrec del nostre vicepresident Jordi López.
Divendres 17 de maig, 19:00h
Lloc: Centre Jujol (c/Nou 31, Els Pallaresos)
Accés lliure limitat a l’aforament.

Més informació a: https://tarracoviva.com/actes/aqua-augusta/

 

 

Monòleg històric: “Hernánez Sanahuja. Un pioner en la re-descoberta de Tàrraco”.
Passis:
Dissabte 18 de maig, 12:00h (Dia internacional dels Museus)
Diumenge 19 de maig, 12:00h
Dissabte 25 de maig, 12:00h i 18:00h
Diumenge 26 de maig, 12:00h
Lloc: Sala d’Actes de la RSAT (Carrer Major 35, Tarragona)

Més informació i entrades a: https://tarracoviva.com/actes/henandez-sanahuja/

Conferència del nostre Director del Butlletí, Jordi López, a “TRIBUNA D’ARQUEOLOGIA 2022”

El Dr. Jordi López Vilar, Director del Butlletí i vicepresident de la RSAT, participará a l’esdeveniment TRIBUNA D’ARQUEOLOGIA 2022

Us recordem que aquest proper dimecres 29 de juny a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi López Vilar i Josep Maria Puche Fontanilles

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques per primer cop a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva es troben actualment disperses pel Camp de Tarragona. El projecte d’investigació «Els aqüeductes romans de Tàrraco» (projecte quadriennal 2018-2021, Generalitat de Catalunya) en proposava l’estudi integral. Els resultats, després de quatre anys de feina, són espectaculars i aporten grans novetats al coneixement dels aqüeductes de Tàrraco, més enllà de situar-los amb precisió i del fet que és una tasca encara en curs. D’entrada, s’ha passat de dos a sis aqüeductes. A més, de cadascun dels aqüeductes se n’ha determinat el traçat, el punt de captació, les característiques arquitectòniques i la cronologia amb força èxit. La feina d’investigació de l’ICAC sobre els aqüeductes romans en els darrers anys ha aclarit finalment quina és la seqüència històrica dels grans aqüeductes que van abastir la ciutat de Tàrraco i d’altres que la portaven a algunes de les vil·les romanes que s’escampaven pel territori per proveir les termes privades i per regar les diferents hortes.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

 

Més informació a

https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/wp-content/uploads/2022/03/Programa-Tribuna-Arqueologia-2022_V2.pdf

 

Aquëductes romans

Com sabeu, l’Ajuntament de Tarragona ha atorgat enguany el Premi Tàrraco al projecte d’investigació sobre els aqüeductes romans de Tarragona dut a terme des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

El director del nostre Bultlletí i destacat membre de la societat, el Dr. Jordi Lòpez Vilar, en qualitat de director del projecte, agraeix aquesta distinció amb aquestes paraules.

“L’aigua és un dels recursos més valuosos a tot arreu, i especialment a la regió mediterrània, que s’ha enfrontat tradicionalment a la qüestió vital del seu accés. Conèixer com els nostres avantpassats van fer front a l’escassetat d’aigua és un tema de primera magnitud.

Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques, per primer cop, a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva, es troben disperses pel Camp de Tarragona, formant un mosaic que ha contribuït a la configuració del paisatge.

Ara be, l’estat del coneixement de la xarxa hidràulica de la Tarragona romana abans de començar el nostre projecte era realment precari. Sabíem només del traçat aproximat de dos aqüeductes i alguns trams concrets, especialment els més propers a la ciutat de Tarragona. Aquest desconeixement generalitzat ha provocat una desprotecció tan gran que en els darrers 40 anys centenars de metres han estat arrabassats sense control en rompudes forestals, obres de grans infraestructures, urbanitzacions, etc. Una destrucció que ha generat una pèrdua d’informació científica i de patrimoni arqueològic.

Per tant, l’objectiu principal del nostre projecte era localitzar, descriure i cartografiar detalladament tots i cadascun dels trams visibles dels aqüeductes, definir el seu traçat i elaborar un document que permetés la seva protecció real i la seva futura posada en valor.

Els treballs de prospecció per anar localitzant el que quedava de l’obra romana van suposar bastantes setmanes de caminades a peu, en total vora uns 400 km, per camps de conreu, erms i boscos, algun cop impenetrables, per anar localitzant: un retall de la roca aquí o unes pedres amb morter de calç allà, testimonis sovint imperceptibles als ulls profans.

Posteriorment, ja en una feina més localitzada, vam realitzar excavacions arqueològiques en diferents punts dels aqüeductes situats en els termes municipals del Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Puigpelat, Vallmoll, els Pallaresos, el Catllar i Tarragona.

Durant els treballs ens vam adonar de la gran complexitat de la xarxa romana de proveïment d’aigües a la ciutat de Tàrraco i les seves vil·les immediates que arriben a sumar un total de 120 km de conduccions identificant nous aqüeductes, les seves característiques i cronologies.

A més dels quatre no dos— aqüeductes que duien aigua a la ciutat, n’hi havia d’altres que la portaven a algunes de les principals vil·les romanes que s’escampaven pel territori com ara Els Munts, Ferran o Centcelles.

Un panorama, doncs, força complex, que mostra la riquesa del nostre patrimoni arqueològic, i que ens esperona a seguir aprofundint en l’estudi de la xarxa hidràulica romana.

Les tasques han estat realitzades per un equip format per 10 persones que pertanyen a diferents institucions: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Universitat Rovira i Virgili i Universitat Autònoma de Barcelona. Entre ells, vull destacar especialment Josep Zaragoza, Joan Canela i Anna Gutiérrez en les prospeccions, Josep M. Puche en la realització de la complexa feina topogràfica i Lluís Casas en les analítiques.

A més, hi han col·laborat també EMATSA, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i el Centre d’Estudis del Gaià.

Per altra banda, i malgrat la bona voluntat, aquest projecte no hagués estat possible sense un finançament extern. En el nostre cas, va ser molt ben acollit des d’un principi pel Consorci d’Aigües de Tarragona, que gestiona el modern aqüeducte de l’Ebre, a través del seu director Sr. Josep-Xavier Pujol, que ens va proporcionar un primer impuls. Posteriorment, s’hi van sumar la Fundació Privada Mútua Catalana, els ajuntaments de la Secuita i els Pallaresos, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A tots ells, el meu agraïment.

I voldria acabar amb una petició. Tots sabem que Tarragona necessita de grans inversions en el seu patrimoni monumental. Dediquin també una petita part a restaurar i posar en valor els pocs trams d’aqüeducte que han sobreviscut dins el casc urbà i afores; al Camp de Mart, als Quatre Garrofers, a la carretera de Sant Pere i Sant Pau o a la mateixa finca del Pont del Diable. Són una mostra de l’alt nivell assolit per l’enginyeria romana i cal mostrar-los convenientment a la societat. “

Informació complementària:

Investigadors de l’ICAC identifiquen el primitiu aqüeducte de Tàrraco, que duia l’aigua del riu Francolí, publicat al Butlletí Archeonea (Nov. 2021)  https://bit.ly/31KIGct 

..