El proper dijous dia 28 d’abril a les 19,00 hores
Tertúlia LX “Els papirs ens parlen”.
a càrrec del Dr. Antoni Gonzàlez i Senmartí
(El Dr. Antoni Gonzàlez es doctor en Filologia Grega per la Universitat de Barcelona, es investigador adscrit a l’Institut Català d’Arqueologia, especialista en poesia grega d’època grecoromana i professor jubilat de la Universitat Rovira i Virgili)
En una recent visita al monestir Santes Creus hem pogut observar l’estat lamentable dels merlets que coronen el temple, especialment els del costat nord del creuer que es veuen des de la carretera de les Pobles. Demanem a la Generalitat de Catalunya, propietària del monument, que hi dediqui més recursos per mantenir l’antiga abadia cistercenca en l’estat que es mereix. La fotografia que adjuntem mostra un aspecte degradat que cal solucionar el més aviat possible.
Ja estan disponibles els nous carnets de soci.
Es poden recollir a la seu de la societat (Carrer Major, 35, pral.) els propers dies
Dijous, 31 de març
Dijous, 14 d’abril
Dijous 28 d’abril
al matí de 10 a 13 hores
Els carnets permeten l’identificació dels socis per accés gratuit a museus i altres espais culturals. A Tarragona als monuments municipals (muralles, circ, pretori, amfiteatre, casa Canals i casa Castellarnau) i els dependents de MNAT (Exposició al port, necròpolis paleocristiana, Centcelles, Els Munts)
(En cas que trobeu la porta del carrer tancada, truqueu al telèfon 977 23 37 89, o al mòbil 638926916, per a que obrim.)
El passat mes de febrer es va presentar l’oportunitat d’adquirir un fons fotogràfic antic constituït per un nombrós conjunt de negatius de fotografies, principalment sobre plaques de vidre, procedents del fons particular. Són un total de 356 clixés, distribuïts de la següent manera:
L’interès de les fotografies, totes inèdites, radica en la temàtica: Hi ha 56 vistes de Tarragona ciutat, a les que cal sumar altres punts de la geografia catalana: Tamarit, Poblet, Santes Creus, Prades, La Riba, La Mussara, Roda de Berà, el Delta de l’Ebre, Barcelona… I també d’altres com paisatges, feines del camp i del mar, futbol i artístiques. Respecte a la seva antiguitat, es daten en la dècada dels 30 del segle XX. Properament s’iniciaran les feines de neteja i conservació en suports adequats, a les que seguiran l’escaneig i classificació de tot el lot, que esperem poder posar a disposició del públic.
Oferim com a mostra una de les imatges, corresponent a operacions de càrrega i descàrrega del port de Tarragona.
..
S’ha adquirit, amb destí a la biblioteca, un exemplar del catàleg del museu que va imprimir la nostra Societat l’any 1852. Es tracta d’un llibret de reduïdes dimensions titulat “Catálogo de los objetos que se conservan en el museo de la Sociedad Arqueológica Tarraconense”, i del qual se’n van imprimir 1.000 exemplars. És un llibre molt difícil de trobar i que no teníem a la biblioteca, malgrat ser una publicació pròpia. Es troba accessible a la xarxa en obert a aquesta adreça:
Aquest dijous 24 de febrer la seu de la Reial Societat Arqueològica a acollit la XXXIX tertúlia de Bibliòfils de Tarragona titulada “Un plànol de la Part Alta de 1715” a càrrec de Rafael Gabriel. Cal recordar que R. Gabriel és president d’Honor de la RSAT i expresident dels Bibliòfils de Tarragona.
Aquesta ha sigut tertúlia molt esperada ja que va haver de ser posposada a causa de la Covi-19 i dona el tret de sortida a una nova sèrie d’activitats en aquest desitjat retorn a la “normalitat”.
Fidels a la voluntat de difondre estudis rellevants per a l’arqueologia i la història de Tarragona i les seves comarques, darrerament des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense hem editat el darrer volum del Butlletí Arqueològic, corresponent a l’any2021, número 43 de la cinquena època des dels inicis de la seva publicació l’any 1901.
Aquest volum l’integren nou estudis referents a diferents èpoques que actualitzen els coneixements actuals dels temes tractats, així com les necrològiques dels arqueòlegs recentment traspassats i que han mantingut vincles amb l’estudi de Tarragona i el seu espai històric, com són els doctors Simon J, Keay i Antonio Peña Jurado.
Sumari del Butlletí Arqueològic, núm. 43 (2021)
DAVID JIMENO JIMÉNEZ. Les necròpolis d’incineració ibèriques entre el Millars i l’Ebre. Un
estat de la qüestió
J. A. DOMINGO, P. PENSABENE. El Propileo del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris
(CPHC) y su relación con el pórtico de la plaza de culto en el foro provincial de Tarraco
JOSEP F. ROIG, SALVADOR F. POZO. El pou Cartanyà, novetats de la vaixella de bronze
JOAN-VIANNEY M. ARBELOA I RIGAU. La configuració del portal baixmedieval de Sant
Francesc de Montbalc (Conca de Barberà) i l’existència d’una segona torre
JOSEP M. PUCHE FONTANILLES. Urbanisme i demografia medieval i moderna. Bonastre des
dels seus inicis fins al segle XVIII
ANNA ISABEL SERRA MASDEU. Protectors i agents de les esglésies tarragonines barroques:
ordenances, tradició i empremtes arquitectòniques d’identitat local
JORDI LÓPEZ VILAR. Una medalla tarragonina inèdita de santa Tecla (s. XVIII)
JOAN MARIA QUIJADA BOSCH. Desenvolupament i configuració territorial de la xarxa
parroquial de l’arquebisbat de Tarragona (segles XII-XXI)
JORDI LÓPEZ VILAR. Bibliografia de Joan Ruiz i Porta
Necrològica Simon J. Keay
Necrològica d’Antonio Peña Jurado
(Clicar sobre l’imatge)
..
.
Com sabeu, l’Ajuntament de Tarragona ha atorgat enguany el Premi Tàrraco al projecte d’investigació sobre els aqüeductes romans de Tarragona dut a terme des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
El director del nostre Bultlletí i destacat membre de la societat, el Dr. Jordi Lòpez Vilar, en qualitat de director del projecte, agraeix aquesta distinció amb aquestes paraules.
“L’aigua és un dels recursos més valuosos a tot arreu, i especialment a la regió mediterrània, que s’ha enfrontat tradicionalment a la qüestió vital del seu accés. Conèixer com els nostres avantpassats van fer front a l’escassetat d’aigua és un tema de primera magnitud.
Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques, per primer cop, a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva, es troben disperses pel Camp de Tarragona, formant un mosaic que ha contribuït a la configuració del paisatge.
Ara be, l’estat del coneixement de la xarxa hidràulica de la Tarragona romana abans de començar el nostre projecte era realment precari. Sabíem només del traçat aproximat de dos aqüeductes i alguns trams concrets, especialment els més propers a la ciutat de Tarragona. Aquest desconeixement generalitzat ha provocat una desprotecció tan gran que en els darrers 40 anys centenars de metres han estat arrabassats sense control en rompudes forestals, obres de grans infraestructures, urbanitzacions, etc. Una destrucció que ha generat una pèrdua d’informació científica i de patrimoni arqueològic.
Per tant, l’objectiu principal del nostre projecte era localitzar, descriure i cartografiar detalladament tots i cadascun dels trams visibles dels aqüeductes, definir el seu traçat i elaborar un document que permetés la seva protecció real i la seva futura posada en valor.
Els treballs de prospecció per anar localitzant el que quedava de l’obra romana van suposar bastantes setmanes de caminades a peu, en total vora uns 400 km, per camps de conreu, erms i boscos, algun cop impenetrables, per anar localitzant: un retall de la roca aquí o unes pedres amb morter de calç allà, testimonis sovint imperceptibles als ulls profans.
Posteriorment, ja en una feina més localitzada, vam realitzar excavacions arqueològiques en diferents punts dels aqüeductes situats en els termes municipals del Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Puigpelat, Vallmoll, els Pallaresos, el Catllar i Tarragona.
Durant els treballs ens vam adonar de la gran complexitat de la xarxa romana de proveïment d’aigües a la ciutat de Tàrraco i les seves vil·les immediates —que arriben a sumar un total de 120 km de conduccions— identificant nous aqüeductes, les seves característiques i cronologies.
A més dels quatre —no dos— aqüeductes que duien aigua a la ciutat, n’hi havia d’altres que la portaven a algunes de les principals vil·les romanes que s’escampaven pel territori —com ara Els Munts, Ferran o Centcelles—.
Un panorama, doncs, força complex, que mostra la riquesa del nostre patrimoni arqueològic, i que ens esperona a seguir aprofundint en l’estudi de la xarxa hidràulica romana.
Les tasques han estat realitzades per un equip format per 10 persones que pertanyen a diferents institucions: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Universitat Rovira i Virgili i Universitat Autònoma de Barcelona. Entre ells, vull destacar especialment Josep Zaragoza, Joan Canela i Anna Gutiérrez en les prospeccions, Josep M. Puche en la realització de la complexa feina topogràfica i Lluís Casas en les analítiques.
A més, hi han col·laborat també EMATSA, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i el Centre d’Estudis del Gaià.
Per altra banda, i malgrat la bona voluntat, aquest projecte no hagués estat possible sense un finançament extern. En el nostre cas, va ser molt ben acollit des d’un principi pel Consorci d’Aigües de Tarragona, que gestiona el modern aqüeducte de l’Ebre, a través del seu director Sr. Josep-Xavier Pujol, que ens va proporcionar un primer impuls. Posteriorment, s’hi van sumar la Fundació Privada Mútua Catalana, els ajuntaments de la Secuita i els Pallaresos, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A tots ells, el meu agraïment.
I voldria acabar amb una petició. Tots sabem que Tarragona necessita de grans inversions en el seu patrimoni monumental. Dediquin també una petita part a restaurar i posar en valor els pocs trams d’aqüeducte que han sobreviscut dins el casc urbà i afores; al Camp de Mart, als Quatre Garrofers, a la carretera de Sant Pere i Sant Pau o a la mateixa finca del Pont del Diable. Són una mostra de l’alt nivell assolit per l’enginyeria romana i cal mostrar-los convenientment a la societat. “
Informació complementària:
Investigadors de l’ICAC identifiquen el primitiu aqüeducte de Tàrraco, que duia l’aigua del riu Francolí, publicat al Butlletí Archeonea (Nov. 2021) https://bit.ly/31KIGct
..
