Diari Més ens aporta la notícia dels treballs per a recuperar l’estructura de l’aqüeducte del Gaià, projecte d’excavació dirigit pel nostre company i investigador de l’ICAC, Dr. Jordi Lòpez.
El text diu: ”
Els treballs d’excavació arqueològica en un sector de l’aqüeducte romà del Gaià, un dels dos que proveïa la ciutat de Tàrraco han permès documentar-ne un tram de quinze metres. Tanmateix, les tasques dutes a terme han deixat al descobert només la part superior de la conducció, segons informa l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Les restes sobre les quals s’ha estat treballant es troben al terme municipal dels Pallaresos, en una zona verda de la urbanització Jardins Imperi.
La passada setmana finalitzaven els treballs d’excavació arqueològica i, segons l’ICAC, una part de la intervenció va dirigida a posar en valor el conjunt patrimonial de l’aqüeducte i facilitar-ne l’accés a la població «a fi que, especialment els veïns i veïnes dels Pallaresos, puguin gaudir-ne tot passejant per la zona», un cop les restes estiguin consolidades.
L’excavació ha permès documentar un tram de l’aqüeducte de quinze metres aproximadament. Tot i això, els investigadors calculen que en el mateix solar es conserven soterrats i ben conservats un total de 280 metres.
Segons l’ICAC, els arqueòlegs han pogut observar les mateixes característiques ja conegudes en intervencions anteriors. És a dir, es tracta d’un canal d’obra «cobert amb volta de canó per on hi circulava l’aigua, i amb suficient amplitud perquè els treballadors que efectuaven el manteniment poguessin baixar a fer les tasques de neteja o reparació».
La conducció s’ha trobat plena de terra i amb la volta ensorrada, de manera que només en alguns punts s’observa el seu arrencament. Els treballs han deixat al descobert també un pou de registre o arqueta per on s’accedia antigament al seu interior.
Els treballs arqueològics han tret a la llum només la part superior de la conducció, ja que els murs, en època romana, quedaven sota terra. L’interior no s’ha buidat, amb l’objectiu de protegir els arrebossats interiors i evitar que acabin caient.
Tot i això, en un dels extrems del tram excavat s’ha obert una cala que ha arribat al fons, «cosa que ha permès conèixer la seva secció completa, així com la naturalesa estratigràfica del rebliment de terra de l’aqüeducte», informen des de l’ICAC.
D’altra banda, els treballs no han trobat materials ceràmics que puguin contribuir a la datació de l’aqüeducte, tot i que es coneix que va ser construït en el segle I dC i que probablement va estar en servei fins el final de l’Imperi.
Aquesta actuació s’emmarca dins del projecte de recerca Aqua Augusta (que es centra en localitzar i documentar topogràficament i fotogràficament la conducció) i el projecte d’investigació quadriennal Els aqüeductes romans de Tàrraco, ambdós dirigits per l’investigador de l’ICAC Jordi López.
a les 19h, a la sala d’actes de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
Canvis polítics al segle XVIII i inicis del XIX. Incidència en la impremta i el panorama editorial,
a càrrec de Montserrat Comas Güell, llicenciada en Hispàniques, bibliotecària i doctora en Història.
La implantació del decret de Nova Planta va modificar els hàbits dels gremis d’impressors i llibreters. Posteriorment, l’aprovació de les lleis d’impremta primer el 1810, enmig de la Guerra del Francès, i després el 1820, a l’inici del Trienni Liberal en un intent de normalitzar l’ús de la llibertat d’impremta, van suposar un canvi radical en la concepció tradicional de la llibertat d’expressió. Es va obrir un debat profund que va intensificar el posicionament social dels impressors. Tarragona i rodalies no va quedar-ne al marge.
Ens
ha deixat l’amic Jordi Morant i Clanxet, membre de la Reial
Societat Arqueològica Tarraconense des de l’any 1965, un dels més
veterans de la nostra entitat, i excel·lent coneixedor de tot allò
que tingués a veure amb Tarragona, la seva cultura, la seva història
i el seu dia a dia.
Estudiós
incansable, ha realitzat al llarg de molts anys una aportació
inestimable al coneixement de la ciutat i del seu territori, en un
gran nombre de publicacions, des de llibres i opuscles a
contribucions a la radio i la premsa tarragonines.
Els
seus àmbits d’estudi han estat els històrics i els culturals en
general, les tradicions, els monuments, els personatges històrics
relacionats amb Tarragona, els indrets singulars, les sardanes, els
goigs, la Setmana Santa, i molts aspectes més de vegades heterogenis
però relacionats sempre amb la terra en que va néixer i on ha
viscut, sense oblidar la seva relació també amb localitats veïnes,
especialment amb la Pobla de Montornès, a la que va dedicar diversos
estudis i publicacions.
Els
seus coneixements suposen una quantitat ingent d’informació
metòdicament recopilada que va anar oferint en els seus treballs,
entre els quals consten també dues contribucions al nostre Butlletí
Arqueològic, perquè l’arqueologia i les seves novetats sempre van
ser un tema del seu interès. La seva contribució sempre serà
recordada i tinguda en compte, per molt de temps que passi.
Descansa
en pau, estimat Jordi. Sit
tibi terra levis.
Que la terra et sigui lleu.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord