Author Archive: rsat

Visita a la consellera de Cultura i Patrimoni


Mariàngela Vilallonga Vives , consellera de Cultura

Membres de la Junta Directiva van visitar aquest passat dilluns 20 de maig l’actual consellera del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Hnble. Senyora Mariàngela Vilallonga Vives

La reunió, repetidament ajornada per raons diverses, era motivada per tal
d’expressar l’agraïment per la concessió de la Creu Sant Jordi i la commemoració del 175 aniversari de la nostra entitat.

Es tractaren diferent temes en un ambient de cordialitat i franc intercanvi de parers, dels que destaquen les ofertes d’accés a subvencions possible, la ja antiga demanda de participació de la RSAT en la Comissió de Patrimoni territorial i la inclusió del nostre butlletí a repositoris de publicacions com el RACO, on ja hi estem, o el sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats CARHU plus de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), per l’interès de captar noves contribucions al Butlletí Arqueològic i el posicionament a l’àmbit de les publicacions científiques. 

L’Escola de Dibuix i Nàutica de Tarragona.

El passat 17 de maig la versió digital del Diari de Tarragona informava de la caiguda de d’un tros de la cornisa de l’edifici de la denominada Antiga Audiència i ens agradaria recuperar part de la Història d’aquesta construcció.

El llunyà any de 1801 i sota els auspicis de la Societat Econòmica d’Amics del País es fundà una Escola Gratuïta de Dibuix i Nàutica ubicada a la plaça del Pallol. Llorenç Miquel escriu que els alumnes de la classe de matemàtiques van formar una unitat de sapadors durant la Guerra del Francès. Restaurada el 1814, atorgava entre d’altres el títol de pilot. L’any 1826 l’edifici fou reformat en profunditat realitzant-se una nova fatxada i abastant el volum actual.

No fou fins el 1883 que va ser reformat de nou per ubicar-hi la llavors recent creada Audiència Provincial de Justícia. Al fris de la cornisa abans esmentada i darrera les lletres en acer inoxidable existeix la inscripció gravada sobre la pedra el 1826 i que posa “PUBLICUM STUDIOSAE JUVENTUTIS GRAFICES AETENEUM.” La traducció actual podria ser “Ateneu públic per a la joventut estudiosa de les Arts Gràfiques.”

Pensem que en el moment d’intervenir per restaurar la cornisa es podrien treure les lletres amb acer inoxidable i recuperar la inscripció original.

Pensem també que seria convenient considerar la denominació antiga d’Escola de Dibuix i Nàutica o pot-ser d’Acadèmia de Belles Arts com deia Llorenç Miquel el 1833. Recuperaríem així el nom d’una institució genuïnament nostra.

Fonts:

[Miquel, Lorens]: “Tarragona,” vol. IX del Diccionario Geográfico Universal. Imprenta Torner, Barcelona 1833.

Ortueta, Elena de: Tarragona, el camí cap a la modernitat. Urbanisme i Arquitectura. Lunwerg. Barcelona 2006.

RG/RSAT

Les muralles de Tarragona – Tàrraco Viva

El proper dijous, dia 9 de maig, a les 19.00h. i a la sala d’actes de la RSAT es celebrarà la conferència:

Les Muralles de Tarragona. De fortificació a monument.

a càrrec de Pilar Bravo i Joan Menchon, del Museu d’Història de Tarragona i dins les activitats de Tàrraco Viva que acaba d’iniciar la seva XXI edició. L’accés és gratuït, limitat a l’aforament de l’espai.

Taula de partits

Ahir tarda es va celebrar l’anunciat col·loqui sobre el patrimoni de Tarragona amb els partits polítics del consistori que es presenten a les propers eleccions municipals aquest mes.

Hi van ser presents els senyors/senyores Ruben Viñuales de Ciutadans, Eva Miguel de la CUP, Pau Ricomà d’ERC, Dídac Nadal del PDeCat, Maria Elisa Vedrina del PPC i Begoña Floria del PSC. Les seves aportacions van ser seguides per una nodrida audiència que també va incoporar opinions, idèes i suggeriments.

El Patrimoni arqueològic ocupa un lloc important al programa dels partits, pel que ens diuen, però es troben a faltar propostes concretes, efectives i consistents. Que els monuments estiguin oberts al pùblic, que les actuacions estiguin pactades i que és necessari un consorci entre les diferents administracions per coordinar les tasques, son qüestions del passat. Les mancances econòmiques van sobrevolar tot el discurs.

Des de l’Arqueològica esperem que després de les eleccions, l’ajuntament resultant afronti tot el tema del Patrimoni arqueològic amb més eficàcia i amplitud.

(A la foto, la taula de participants)

El col·loqui de les eleccions municipals

Tal i com s’havia anunciat, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense organitza un col·loqui entre els partits polítics o agrupacions que es presenten a les properes eleccions municipals.

En principi es convoca als partits que han tingut representació al consistori que ara s’acaba. Aquest col·loqui es seqüència del que es va celebrar la tardor passada en el que l’Arqueològica va presentar les seves preocupacions i desitjos en el marc del nostre 175 aniversari, efemèride que estem celebrant enguany. Per les dificultats d’ajustar calendaris tenint en compte les actuals eleccions al Parlament espanyol i el quasi solapament de les campanyes electorals, finalment hem triat el

Dijous 2 de maig, a les 17.00h. i a la sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura, al carrer Major, nùm. 14

La dinàmica del col·loqui, després de una introducció a l’acte,  inclou una breu (un minut) presentació dels participants, seguit d’un torn d’intervencions d’explicació de projectes o propostes de 5-6 minuts, i a continuació, un col·loqui obert. la durada de l’acte no ha de superar els 90 minuts.

L’acte és obert, per descomptat als socis de la RSAT, al pùblic en general interessat i als mitjans de comunicació.

..

La història de la nostra societat- Els inicis

El conferenciant J-VM Arbeloa

Aquest passatl 25 d’abril, el vicepresident de la RSAT, Joan-Vianney M. Arbeloa, va impartir la conferència sobre la fundació de la Societat Arqueològica Tarraconense i la normativa de protecció del patrimoni el 1844. L’exposició consistí en explicar els antecedents de les normes que protegien el patrimoni mitjançant Reials Ordres i circulars, el paper de les Reials Acadèmies de la Història i de Belles Arts de San Fernando, fins a la primera norma que podríem anomenar global en matèria de patrimoni històric, la Reial Cèdula de Carles IV de 1803, incorporada com a Llei a la Novísima Recopilación l’any 1805 i la seva prolongada vigència. S’exposà igualment l’estat del patrimoni, fruit de les circumstàncies especials de la primera meitat del segle XIX, com la Guerra del francès, les revoltes anticlericals, la desamortització de Mendizábal o la primera Guerra Carlina, i la necessitat d’articular mecanismes de protecció per part de l’Estat, amb diferents normes, fins la constitució de les Comissions de Monuments l’any 1844, amb una implantació d’àmbit provincial.

Com arqueòleg i com a jurista, Arbeloa va indicar que van ser precisament les característiques de les Comissions de Monuments provincials, amb les limitacions reals a l’hora de fer efectius els seus objectius, i també de pressupost, les que van afavorir la fundació de la Societat Arqueològica Tarraconense el mateix any 1844, a l’empara de les normes que facilitaven i incentivaven l’actuació de les persones privades en la tasca de recuperació del patrimoni.

..

La fundació de la RSAT i la normativa de protecció del Patrimoni al 1844 – Conferència

Dins del cicle d’activitats amb motiu del nostre 175è aniversari en proper

Dijous 25 d’abril, a les 19.00 hores i a la nostra Sala d’Actes

pronunciarà la conferència “La fundació de la RSAT i la normativa de protecció del Patrimoni al 1844” el nostre vicepresident Joan Vianney Maria Arbeloa.

Conveni amb el MNAT – Entrada lliure als museus

S’acaba de signar, finalment, el conveni amb l’Agència Catalana del Patrimoni que, entre altres coses, permet l’accés gratuit als museus i recintes gestionats per l’administració (MNAT, Necropolis, Centcelles, Els Munts), als socis de la RSAT.

Només cal acreditar-se amb el carnet de soci i el DNI.

Ens congratulem d’aquesta disposició, de fa temps desitjada, sobre tot tenint en compte la considerable part del material del MNAT que és de la nostra societat, cedit en el seu día com a part del patrimoni de la ciutat.

.

El barri del port de Tàrraco. Més segles d’activitat

La sala durant la conferència d’Ada Lasheras

Les troballes arqueològiques relatades per n’Ada Lasheras en la seva interessantíssima conferència d’ahir revelen que l’activitat, les construccions i per tant la població de la part baixa, del suburbi portuari de Tàrraco s’estenen ben dins dels segles VII, VIII i fins i tot IX. El relat detallat de les construccions i la disposició urbanística del suburbi portuari mostra al llarg de les èpoques republicana, alta imperial, i posteriors, l’existència de carrers alineats amb la línia de costa, la presència d’edificacions diverses, algunes de caràcter industrial o comercial i altres residencials. Això dóna evidència d’una notable activitat al llarg de centenars d’anys que mostra l’importància continuada del port.

Tots entenem que el port, l’accés marítim al món, ha estat i, 22 segles després, continua essent la raó principal de l’existència de la nostra ciutat. La presència de restes arqueològiques que mostren habitabilitat al llarg de l’antiguitat tardana i qüestiona la creença mantinguda d’un abandonament de la ciutat a l’alta edat mitjana.

Encara ens queda molt per aprendre.