Tag Archive: Ajuntament

La nova decoració de la Plaça del Rei

Recentment la plaça del Rei ha enriquit el seu aspecte amb la restauració de les façanes del Museu Arqueològic i del Castell del Rei. Malgrat el més que discutible coronament dels merlets de l’edifici militar medieval, no es pot dubtar que el resultat final, en conjunt, ha millorat. Potser per reblar el clau, l’Ajuntament ha decidit plantar unes torretes gegantines de vius colors junt a l’edifici històric. Que una cosa i altra no lliguen de cap de les maneres és evident; no es pot permetre la banalització d’un espai noble amb aquests artilugis. Els comentaris dels veïns i les riotes dels turistes en aquest sentit ja s’han fet sentir.
Un es pregunta qui ha près aquesta decisió. Definitivament alguna cosa hi ha que no funciona. En certa manera, aquest desencert n’evoca d’altres en relació a la jardineria de la Part Alta, com la plantació d’alzines al costat de la Catedral, que acabaran cobrint un espai que hauria de ser diàfan per a la contemplació del temple gòtic. O bé la gran alzina posada vora la creu de Sant Antoni que contribueix a tapar la façana de la Diputació i a la llarga acabarà essent un perill per a la pròpia creu del s. XVII.
Per acabar-ho d’adobar, la meitat dels margallons dels testos gegantins estan mig secs i, fins i tot, un de mort. Sense dubte, tot una metàfora de l’estat del patrimoni arqueològic nostrat.

Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni al congrés “Tarraco Biennal”

Premi Tàrraco Biennal

El passat dimecres 23 de novembre, l’Ajuntament de Tarragona va atorgar el Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni al congrés “Tarraco Biennal”, coincidint amb el dia de la celebració del nomenament per part de la UNESCO del Conjunt Arqueològic de Tarraco com a Patrimoni Mundial.

El Congrés “Tarraco Biennal” va néixer el 2011, com a iniciativa de Joan Josep Marca (fundador de la Fundació Privada Mútua Catalana) i Jordi Rovira (llavors President de la RSAT), amb l’objectiu de celebrar cada dos anys reunions científiques que reunissin experts en història antiga i arqueologia, potenciant així els estudis de la ciutat romana de Tarragona. El recolzament continuat de la Fundació Privada Mútua Catalana, l’Ajuntament de Tarragona, l’Autoritat Portuària i FIATC han permès que des de l’any 2012, cada dos anys s’hagi pogut celebrar el congrés i publicat les actes corresonents. Hi participen institucions lligades a la conservació del patrimoni històric i arqueològic de la ciutat, com la Universitat Rovira i virgili, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Història de Tarragona, els Museus Bíblic i Diocesà de l’Arquebisbat de Tarragona i, és clar, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

En l’acte d’entrega del guardó Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni, l’alcalde va destacar el compromís i rigor de l’organització, i el fet que amb el congrés es reafirma Tarragona com a capital de l’arqueologia a nivell de país. Per la seva banda, Joaquín Ruiz de Arbulo, en representació de la Tarraco Biennal, va destacar el compromís de tots els participants en el Congrés, i el desig que es mantingui en el futur i que compti amb temes de projecció i interès tant per part dels investigadors com per la societat.

Entrega Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni

Trobada telemàtica amb l’Ajuntament de Tarragona

Aquest passat dijous, día 15 d’octubre, i dins de les activitats regulars de la nostra Societat, hem mantingut una entrevista amb les autoritats municipals de Tarragona. Els coneguts condicionants que ha determinat la pandèmia de la CoViD-19 ens han portat a que la trobada fos telemàtica. A la pantalla de l’ordinador tenim l’ajuntament…

Per part del consistori ha participat el senyor alcalde Pau Ricomà, el regidor de Patrimoni i 7è Tinent d’alcalde, senyor Herman Pinedo i la funcionària municipal senyora Araceli Salto Saura. Per part de la RSAT, el nostre president JoanM Vianney Arbeloa, la vice presidenta Pilar Alió i el que això escriu, Xavier Allué, vocal de la Junta Directiva.

Tot i que les trobades telemàtiques fa temps que son populars i tècnicament eficaces, per nosaltres és una fita inicial que anuncia el que sembla que serà una metodologia habitual i més o menys generalitzada de les relacions externes de la societat.

La sessió va durar prop d’una hora i es van intercanviar temes d’interés que inclouen el conveni de la RSAT amb l’ajuntament pel que fa a subvencions, els projectes més propers de manteniment dels monuments, que ens tindran en compte en futurs projectes, al temps que nosaltres vam reiterar la nostra disposicio continuada de col·laboració.

Més detalls a demanda

Contactes amb l’Ajuntament (passat perfecte)

Setè tinent d’alcalde Conseller de Patrimoni, Joventut, Cooperació i Habitatge

Pel registre: sembla que s’ha perdut en el temps, però abans que esclatés la realitat de la epidemia de CoViD-19, el proppassat dimecres 4 de març, una delegació de membres de la Junta Directiva, presidida per Joan Vianney Arbeloa, es va entrevistar amb el Conseller de Patrimoni del nostre ajuntament, senyor Hermán Pinedo (a la foto). Per cert, el senyor Pinedo és arqueòleg de formació.

La reunió es va celebrar a les dependències de la conselleria de Patrimoni a la Casa-palau Castellarnau. Programada de feia algun temps va permetre debatre sobre diferents qüestions, unes actuals i altres de molt antigues de forma ampla i distesa, des de la situació d’alguns monuments més emblemàtics com l’amfiteatre o la muralla, les grades postisses del circ a Sedassos, el teatre o el forùm de la colònia, fins a temes més administratius com les subvencions o la participació de la RSAT a la Comissió de Patrimoni.

Es va acordar mantenir un contacte freqüent i una possible agenda.

Després ha passat el que ha passat i el que hem de fer és apuntar-nos ho i activar-lo tan bon punt sigui possible. Que com ja hem dit, aquesta societat, en 176 anys ha sobreviscut tres o quatre guerres civils, dues repùbliques, sis monarques, dos (o tres) dictadures, una munió d’alcaldes i unes quantes epidèmies com la verola a finals del segle XIX, un parell de colera (1910), la grip del 1918, l’any de la fam (com si no hagués estat més que un), i altres ensurts. Continuem.