Tag Archive: UNESCO

Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni al congrés “Tarraco Biennal”

Premi Tàrraco Biennal

El passat dimecres 23 de novembre, l’Ajuntament de Tarragona va atorgar el Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni al congrés “Tarraco Biennal”, coincidint amb el dia de la celebració del nomenament per part de la UNESCO del Conjunt Arqueològic de Tarraco com a Patrimoni Mundial.

El Congrés “Tarraco Biennal” va néixer el 2011, com a iniciativa de Joan Josep Marca (fundador de la Fundació Privada Mútua Catalana) i Jordi Rovira (llavors President de la RSAT), amb l’objectiu de celebrar cada dos anys reunions científiques que reunissin experts en història antiga i arqueologia, potenciant així els estudis de la ciutat romana de Tarragona. El recolzament continuat de la Fundació Privada Mútua Catalana, l’Ajuntament de Tarragona, l’Autoritat Portuària i FIATC han permès que des de l’any 2012, cada dos anys s’hagi pogut celebrar el congrés i publicat les actes corresonents. Hi participen institucions lligades a la conservació del patrimoni històric i arqueològic de la ciutat, com la Universitat Rovira i virgili, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Museu d’Història de Tarragona, els Museus Bíblic i Diocesà de l’Arquebisbat de Tarragona i, és clar, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

En l’acte d’entrega del guardó Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni, l’alcalde va destacar el compromís i rigor de l’organització, i el fet que amb el congrés es reafirma Tarragona com a capital de l’arqueologia a nivell de país. Per la seva banda, Joaquín Ruiz de Arbulo, en representació de la Tarraco Biennal, va destacar el compromís de tots els participants en el Congrés, i el desig que es mantingui en el futur i que compti amb temes de projecció i interès tant per part dels investigadors com per la societat.

Entrega Premi Tàrraco a la defensa del Patrimoni

“Misèria i companyia”…

Com molts de vosaltres, aquests dies del calendari fiscal us deveu estar barallant amb la Declaració de la Renda. La imatge reprodueix la pàgina 41 de la declaració d’enguany (és a dir, la de l’any proppassat) on es poden veure els beneficis fiscals que pot representar dedicar diners personals a la Protecció del Patrimoni Històric de ciutats que són patrimoni mundial de la UNESCO.

Com es pot veure (fletxetes vermelles) es pot deduir el 15% de les quantitats aportades, amb un límit del 10% del que hagin estat els teus guanys. Ni que em sobressin els diners, que no és el cas, jubilat/ pensionista, el benefici fiscal que m’estimularia a fer-ne donacions a patrimoni de Tàrraco no crec que doni ni per a restaurar un carreu de la muralla.

Misèria i companyia.

X.A.

(Per a quan una llei de mecenatge com cal?)

Opcions. La restauració dels monuments

L’altre dia amb motiu de llegir la notícia que deia que es procediria a restaurar la Torre de Minerva del Passeig Arqueològic, em va venir al cap fer una reflexió sobre la restauració dels monuments de Tarragona que son Patrimoni de la Humanitat. Trobo molt bé que institucions privades financin aquestes restauracions, però crec que el problema ve perquè no hi ha un criteri per establir quines són les preferències per les més necessitades de restauració. Vull dir que, per exemple, aquest any es compleixen els set-cents anys de l’arribada de la relíquia del braç de Santa Tecla a la nostra ciutat: no hagués estat una bona idea restaurar el jardí del carrer de les Coques i la Capella de Santa Tecla la Vella? No seria més bo restaurar la part de la muralla sobretot al portal del Roser o l’entrada per l’Escorxador?. No seria bo restaurar les columnes que estan caient al Pretori a la plaça del Rei? Doncs bé crec que el problema està en el fet que les diferents administracions responsables d’aquests monuments no es posen d’acord en qui ha de donar el primer pas. El Diari de Tarragona el diumenge passat hi havia una entrevista a uns divuit personatges de la ciutat de diferents àmbits, als que els hi preguntaven que demanarien al nou govern de la Generalitat. Malauradament cap d’ells va contestar res sobre demandes del patrimoni. Això em va fer reflexionar que amb aquest tema poca gent dóna la importància que té el ser Patrimoni Mundial. Per la qual cosa demanaria als polítics es posessin les piles i actuessin davant als diferents estaments oficials fins a obtenir les desitjades subvencions per l’arranjament del nostre patrimoni. I, per altra banda, seria necessari actuar de tal manera què es marquessin unes prioritats necessàries per a la conservació dels nostres monuments.

Francesc Barriach, vocal de la Junta Directiva

 

..

20 anys de Tarraco Patrimoni de la UNESCO

Amb motiu del vint anys de la declaració per la UNESCO de les restes arquelògiques de Tàrraco Patrimoni Mundial, el Museu d’Història organitza un seguit de seminaris telemàtics (webinars) de lliure accés.

El programa i els URL d’accés figuren en el següent annex.

…Recordem als socis i simpatitzants interessats la conveniència de fer-nos arribar, si no ho han fet, les seves adreces de correu electrònic – email a l’adreça de la societat

informacio@arqueologica.org

El poc respecte pels monuments

Estatua dels caiguts lligadaPlaça del FòrumEl reconeixement de Patrimoni Mundial dels monuments de la Tàrraco romana no és un premi. És un compromís. Un compromís amb tota la humanitat de què preservem aquest patrimoni, el respectem i fomentem el seu reconeixement. Això requereix la implicació de tothom. Voluntàriament i generosa. I les institucions tenim l’obligació de difondre el missatge, estimular el coneixement i, amb això, comprometre a tothom.

Dissortadament no és fàcil aconseguir aquest compromís. Com mostren les imatges adjuntes, el monument dels herois de 1811 al bell mig de la Rambla nova continua servint per a penjar calces i tendals dels mercaders ambulants i els responsables d’establiments d’hostaleria ocupen les restes arqueològiques amb estris i mobiliari sense la més mínima consideració. La responsabilitat és de tothom, però l’autoritat per a implementar les mesures de protecció escau a l’ajuntament i al cos de la Guàrdia Urbana.

..

15 anys de TÀRRACO Patrimoni Mundial (Article a Diari de T.)

Pont del diableAbans de la declaració ja sabíem que Tàrraco era un jaciment excepcional. El seu conjunt monumental resulta un dels més importants de la mediterrània occidental des de diversos punts de vista. Primerament pel diacronisme de l’evidència arqueològica, és a dir, la presència de troballes de totes les èpoques històriques des de la república romana fins la baixa antiguitat. En segon lloc per la genuïnitat i l’excel·lent estat de la majoria dels monuments conservats parcialment. Alguns elements esdevenen únics per infreqüents, per les seves dimensions i la qualitat constructiva. Tàrraco te tots els testimonis arquitectònics i arqueològics imprescindibles per la vida en qualsevol ciutat antiga: infraestructures defensives, hidràuliques, espais de reunió,d’activitats econòmiques, de culte, gestió i lúdiques.

Però si el testimoni arquitectònic i arqueològic tangible justifica per si mateix els valors que en Tàrraco va reconèixer la Unesco, la nostra ciutat també va desenvolupar un paper transcendental en la conquesta de la península, així com a camp de proves i experimentació d’exitoses estructures administratives i religioses que després s’estengueren a la resta de l’imperi. Tàrraco no només és important com a colònia i com a capital de la major província de l’imperi romà, sinó que també a través d’ella es produeix el procés de la romanització del país, i posteriorment l’expansió del cristianisme.

La distinció suposa una enorme responsabilitat en la gestió d’un patrimoni que s’entén rebassa els límits de la pròpia ciutat. Tots els esforços per aconseguir-la van generar la unitat d’institucions i societat civil, i es van crear unes expectatives i un estat d’ànim que pensàvem era idoni per la recuperació, millora i posada en valor del seu llegat.

Malauradament no ha estat així i l’oferta patrimonial s’ ha anat reduint a partir del tancament d’espais, en el manteniment i la inversió, i quan s’ha intervingut no sempre pensem ha estat encertadament. L’experiència ens demostra que sense la consideració de la societat civil com a agent vàlid en la tutela del patrimoni, l’administració per sí mateixa no pot assolir la tasca de salvaguarda i difusió d’un llegat tan important.

S’ha de recuperar la il·lusió perduda, la confiança mútua i el diàleg, actuant de manera conjunta amb nous projectes encisadors que esdevinguin revulsius com el Museu de la Tabacalera, el teatre i la part Alta com unitat de conjunt,i que situïn a Tarragona com a ciutat referencial de la romanitat. El patrimoni de Tarragona és un diamant en brut, amb un gran potencial, que necessita sumar els esforços de totes les parts implicades en la seva gestió i conservació.

REIAL SOCIETAT ARQUEOLOGICA TARRACONENSE