Author Archive: rsat

Va de museus

P1030058.jpgEls proppassats dos diumenges el Diari de Tarragona ha publicat sengles articles signats per Rafa Marrasé sobre la situació dels museus arqueològics de la ciutat: el Museu Nacional i el Museu de la necròpolis.

El primer es fa ressò de la sentència judicial que obliga a l’estat a invertir 1,5 milions d’euros per a condicionar l’edifici de la plaça del Rei. Es parla de la necessitat d’obrir portes d’emergència inexistents, accessos de discapacitats i climatització, el que comporta refer tot el finestram. El segon, una mica més trist, revisa l’actual i deplorable situació del museu de la necròpolis, menjat per les humitats i ocupat pels coloms.

Els reportatges-denúncia, al bell mig de la campanya electoral pels ajuntaments, fan palesa la deixadesa que pateixen ambdues estructures museístiques, fruit de la desídia, la incompetència funcionarial i l’abandó per part de les administracions responsables al llarg d’un extensíssim període de temps. A banda del “Fuenteovejuna” de les responsabilitats per la implicació de tres administracions amb responsabilitat i competències, no podem per més que assenyalar alguns personatges concrets que amb un sentit errat i malaltís de la propietat, han deixat que la negligència adquireixi un caràcter de catàstrofe.

Però no ens cansarem de denunciar els fets i les situacions, que tenen mérit propi. I a l’administració més propera, just ara renovada, com és la municipal, continuar recordant que naveguem junts amb aquest vaixell que es diu Tarragona i que no podem restar immòbils mentre alguns llencen per la borda els béns que han estat fruit del treball de molts durant decennis.

(Els articles de R. Marrasé es poden llegir a l’hemeroteca de D de T, enllaçats  una mica més amunt i aquí)

30 de maig de 2015 General, , , 0 Read more >

La RSAT participa en la constitució de la Fundació Castell del Catllar

Castell del CatllarLa Reial Societat Arqueològica Tarraconense participa en la constitució de la Fundació Castell del Catllar com a entitat fundadora.
Es la voluntat de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense de constituir, conjuntament amb l’Ajuntament del Catllar, una fundació amb la finalitat de defensar, protegir, conservar, promoure i difondre el patrimoni de titularitat municipal d’interès històric, artístic, arquitectònic, documental i cultural i, en particular, del Castell del Catllar, com a dotació fundacional el conjunt d’obres i publicacions sobre història i arqueologia referents a la matèria que es disposa a la RSAT. (El llista de publicacions està disponible a la biblioteca de la nostra entitat a qui ho demani)
S’ha nomenat el doctor Jordi López Vilar, vocal de la Junta de la RSAT i director del Butlletí, com a membre del Patronat de la Fundació Castell del Catllar en representació de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
El castell del Catllar s’alça damunt les restes d’un poblat fortificat a l’edat del ferro (segles VII-V a. C.) en un turó que domina un dels meandres del riu Gaià. El senyoriu del castell i de la vila, que nasqué al seu redós durant la segona meitat del segle XII, romangué en mans dels Montoliu fins a 1344, en que fou adquirit per Pere de Requesens. El seu fill Berenguer el vengué el 1351 a Bernat d’Olzinelles, tresorer i conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per matrimoni de la seva neta passà als Queralt, després als Pallars i finalment als Queralt, que l’any 1599 esdevindrien comtes de Santa Coloma. el castell i els seus voltant, en particular amb el poblat protohistòric de l’Era constitueixen un conjunt d’un elevat interès monumental i arqueològic.

22 de maig de 2015 General, , , 0 Read more >

Una visita profitosa

MNATAquesta passada setmana vam rebre la visita a la seu de la RSAT de Xavier Llovera Massana, Coordinador Patrimoni Mundial de Tàrraco de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural. Xavier Llovera és actualment la màxima autoritat administrativa pel que fa a la conservació i promoció del patrimoni monumental de Tàrraco.

Durant la visita vam tenir l’oportunitat de conèixer de via veu els projectes pel MNAT, la vila dels Munts i, també, l’elaboració d’un document sobre el Relat del patrimoni que permeti una ordenació de les visites prèvia una més ordenada senyalització. Tot això fruit de l’acord de l’Agencia amb l’ajuntament de Tarragona, i l’aquiescència del Ministeri de Cultura que ara està obligat per una sentència judicial a endegar les obres d’condicionament i clima del MNAT.

Un reportatge a Diari de Tarragona publicat aquest diumenge 17 de maig, es fa ressò de la sentència al titular, però al text es relaten els detalls del projecte i les quantitats de les inversions. Esperem que es vagin complint els terminis.

El més important però, és l’establiment d’un marc de relació fluida amb l’Agència i el MNAT que, cal recordar, és la seu oficial d’aquesta societat entre altres raons perquè una important part dels materials que conté el museu és propietat cedida per la nostra societat.

17 de maig de 2015 General, , 0 Read more >

Col·loqui-debat 7 de maig de 2015 de les candidatures a les eleccions municipals de Tarragona

20150507_163605La tarda del 7 de maig, just poques hores abans del començament de la campanya electoral per a les eleccions municipals del 2015, i convocat per la nostra societat i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, Demarcació de Tarragona, a la seu del col·legi, es celebrà l’anunciat col·loqui-debat de candidatures a les eleccions municipals a Tarragona sobre el Patrimoni Monumental de Tàrraco.
Presidiren l’acte la nostra presidenta Pilar Alió, conjuntament amb la presidenta del Col·legi de Periodistes, Sara Sans. que presentaren l’acte, actuant de moderador el periodista i expert en temes de comunicació d’arqueologia de Tàrraco Carles Gosàlbez.

Participaren les quatre candidatures de partits actualment al consistori (PSC, CiU, PPC i ICV-EUA) i quatre aspirants a formar-ne part (ERC, CUP, C’s, AraTGN). S’acordà un torn d’intervenció del més recent al més antic, iniciant el debat amb la recomanació del moderador de centrar-se en propostes de futur i no tan en crítiques al passat de les que ja s’encarrega la societat civil. Les participacions foren de cinc minuts per partit.

En les intervencions inicials, el representant de AraTGN, David Serra, va fer esment de la necessitat d’un pacte de ciutat pel que fa al patrimoni, la importància de consensuar un relat de la ciutat per tal de mantenir si es vol la capitalitat cultural de Tarragona. Proposa un full de ruta integrador que pogués arribar fins a l’any 2025.

El representant de la CUP, Jordi Martí, demanar un programa amb participació popular en la planificació de la gestió del patrimoni, dins d’un projecte total de ciutat, tot recordant la importància de la recuperació dels masos de l’entorn del municipi així com les fortificacions ara abandonades.

El representant de Ciutadans, Rubèn Viñuales, mostrà el seu acord amb les propostes dels seus predecessors en la paraula i reclamar un millor finançament de les activitats com Tàrraco Viva per part de la Generalitat, així com la integració de les estructures del patrimoni en un museu de la Romanitat, pel que cal obtenir una millor inversió de les diferents administracions.

El representant d’Esquerra Republicana, Pau Ricomà, va posar èmfasi en la conservació dels monuments i la necessitat que el museu d’Historia assoleixi el protagonisme que doni suport al relat històric de la ciutat al llarg de tota la història, amb especial record de l’etapa medieval i el significat de Tarragona en l’inici de la història de Catalunya.

La representant d’ICV-EUA, Arga Sentís, va fer esment del patrimoni industrial de la ciutat i la necessitat del seu manteniment i exposició, demanant una gestió integral amb la necessària participació extra municipal. També la integració dels monuments en la memòria història que permeti explicar l’evolució de la ciutat a través dels temps.

El representant del PPC, Jordi Roca, va donar les gràcies a tots els organitzadors i participants, expressà que compartia l’esmentat pels altres participants i enfocà el seu discurs cap a l’eix organitzatiu i econòmic, per tal de desenvolupar una indústria cultural a la ciutat que permeti aprofitar el llegat monumental.

El representant de CiU, JosepMª Prats, va demanar la creació d’una regidoria de Patrimoni al consistori i l’elaboració d’un Pla estratègic amb participació amb l’ajuntament de la universitat i la Generalitat. Va reivindicar l’esperit cristià dels monuments i el màrtirs. Esmentà la ubicació del nou museu a la Tabacalera com a museu de la Cristianitat, integrant els monuments de la part baixa amb el Foro de la colònia i la part alta.

Per últim, la representant del PSC, actualment al govern de la ciutat, Begoña Floría, va recordar que una bona part del que s’havia esmentat ja s’està fent, que s’han catalogat fins a 700 peces monumentals i que es treballa per a consolidar el model de ciutat al voltant del patrimoni.

En obrir-se el debat, la part principal per part de diferents participants es va conduir cap a la necessitat de l’existència d’una indústria cultural que aporti recursos i turisme a la ciutat. Amb intervencions diverses i preguntes dels assistents sobre la gestió del patrimoni, l’ordenació del relat i, també, la necessitat d’un nou marc pel mecenatge, es tancà el debat després de 90 densos minuts.

La RSAT està satisfeta d’haver donat l’oportunitat a vuit polítics en actiu d’expressar la seva visió del patrimoni a Tarragona davant dels mitjans i d’una quinzena de membres de la societat i altres. Tot i la volatilitat del que es diu a les campanyes electorals, ha estat un bon recull del que les diferents opcions polítiques en pensen i sobre el que hom podrà passar comptes quan arribin al poder.

8 de maig de 2015 General, 0 Read more >

Col·loqui-debat amb les candidatures a les properes eleccions municipals

microsLa R. Societat Arqueològica Tarraconense ha convocat un col·loqui-debat de les candidatures a les pròximes eleccions municipals per tal de mostrar les propostes i idees sobre el Patrimoni Monumental de Tàrraco.
Per això hem comptat amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya- Demarcació de Tarragona que molt amablement ha cedit el seu saló d’actes per la celebració del debat.
L’acte es farà el dia 7 de maig, dijous a les 16.30
Presentaran el col·loqui Sara Sans, presidenta del CPC–T i Pilar Alió presidenta de la nostra societat i moderarà el debat Carles Gosàlbez, periodista.
Es prevenen unes intervencions de 5 minuts per part de cada un dels candidats per a explicar els seus projectes/idees, seguit a continuació d’un debat, amb una durada de l’acte de 90 minuts.
L’acte és obert al pùblic

1 de maig de 2015 General 0 Read more >

Actualitzacions

CataloguitoDe mica en mica anem actualitzat aquesta pàgina web. Ara podeu accedir al Catàleg actualitzat de les publicacions de la RSAT, excepció feta del Butlletí Arqueològic i les seves separates, només baixant la persiana de Publicacions a la dreta.

29 d'abril de 2015 General 0 Read more >

TÀRRACO. Una mostra del coneixement

Muralles i Cesar AugustUn dels vectors de l’activitat econòmica i social s’adreça cap a la qualitat de vida i l’atenció a les persones. Aquest és el vector comú dels àmbits de l’alimentació, les indústries de la salut i les indústries culturals i basades en l’experiència. Són precisament aquestes de les que forma part la nostra Societat Arqueològica. Una tradició de més de 170 anys de defensa del patrimoni arqueològic i cultural de Tarragona i les seves comarques ens porta al compromís de la transferència del coneixement de retorn cap a la societat, transferència del coneixement que és una responsabilitat dels científics i els acadèmics.

L’arqueologia és la clau de l’estudi del passat. I el coneixement del passat serveix per a conèixer el present i albirar el futur. La museologia és una de les formes de mostrar les realitats documentals. Si museu ve de musa, del lloc on habiten i on es veneren les muses, és el lloc d’inspirar idees, d’estimular el coneixement, molt lluny de la idea de magatzem. Tàrraco és un filó de troballes per a mostrar al món. Tota la ciutat és un museu. Això demana la integració d’espais i concentració d’esforços multidisciplinaris. El relat de Tàrraco.

S’ha endegat una activitat extensa i transversal liderada per Xavier Llovera Massana, Coordinador pel Patrimoni Mundial de Tàrraco de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Tarragona. L’objectiu immediat és un projecte de millora de l’organització del patrimoni mundial de la Tàrraco romana, juntament amb un projecte de millora de les infraestructures de la Plaça del rei a Tarragona: el Museu nacional i el museu d’Historia. Segons el Conveni Marc signat entre Generalitat i Ajuntament es constitueix una comissió que haurà de presentar:

  • Un equip de treball, que sigui representatiu del coneixement cultural, educatiu i turístic de la ciutat
  • Un pla de comunicació, que permeti donar a conèixer la intenció de les administracions i que sigui transparent en tota la gestió del projecte, així com fomentar el nou ús d’aquests espais
  • Un full de ruta amb calendari clar des de l’inici del projectefins aacabar-ne l’execució
  • Els coordinadors elaboraran un document de gestió conjunta dels espais, amb les obligacions de cadascuna de les parts.

Es compta amb la participació, a part de l’Ajuntament I del MNAT, representants de Patronat de Turisme de Tarragona, Tàrraco Viva, l’àmbit d’Arqueologia de la URV, l’ ICAC, el Museu d’Història , l’àrea d’Acció Cultural del Port de Tarragona, entre d’altres. La RSAT té la intenció de participar activament i decisiva en aquest projecte, aportant els esforços que calguin per a dur-la bon termini. Des d’aquesta pàgina web mantindrem informació continuada sobre el projecte.

25 d'abril de 2015 General, , , 0 Read more >

El Museu Arqueològic a l’antiga Fàbrica de Tabacs

696626De la jornada d’homenatge a Jordi Rovira, a banda dels records i els sentiments, vam obtenir la promesa formal, al mateix saló de plens, per part de l’actual alcalde de Tarragona J F Ballesteros, de què el Museu Nacional Arqueològic anirà a l’edifici de l’antiga fàbrica de tabacs, la Tabacalera. Aquest compromís contret amb qui fou el nostre president, el confirma ara l’alcalde.

Ara fa unes setmanes també ens ho va comentar durant la visita que va fer a la seu de la RSAT. Malfiats que som, no hem deixat de considerar que, tot plegat, estem en la precampanya de les eleccions municipals. Coincidentalment, uns dels oponents aspirant a l’alcaldia, el candidat nominat per la coalició Convergència i Unió, Albert Abelló, en el curs de les seves inicials compareixences com a nou candidat havia indicat que, en comptes de pagar uns lloguers exorbitants per les actuals oficines de l’ajuntament a la Rambla Nova, si guanyava les eleccions pensava traslladar-les a la Tabacalera. Com que diferents veus, i la nostra, van cridar l’atenció sobre aquest idea com impresentable, en una visita que també va fer, ara fa unes setmanes a la seu de la RSAT l’esmentat candidat de CiU, en va assegurar que modificaria el seu programa electoral i que venia a reconèixer que el Museu Arqueològic era el destí natural de la Tabacalera.

Alguna sorpresa vam detectar arran de que nosaltres indicàvem que el projecte del Museu necessita LA TOTALITAT dels espais de l’antiga fàbrica de tabacs. No estem equivocats. El material arqueològic destinat a exposició museística de la Tàrraco romana és considerable. Això no vol dir que tot hagi d’estar exposat que, tot plegat, tampoc cabria folgadament. Més aviat que un museu modern necessita amples espais per activitats, tallers, espais d’exposicions temporals, espais acadèmics i, no gens menys, l’excavació i mostra pública de la part de la necròpolis que encara resta sota les actuals edificacions.

Encara falta molta feina: política d’assegurar el compromís de totes les administracions implicades, tècnica de dissenyar la museificació dels espais, econòmica d’assegurar els recursos i, sobretot, de convenciment de tots els tarragonins de què tenim unes joies patrimonials que mereixen la dedicació de tots, amb la seguretat que, a més, representarà un pol d’atracció de visitants que beneficiarà a la nostra població notablement.

20 d'abril de 2015 General 1 Read more >

Homenantge a Jordi Rovira

Acte d'Homenatje JRLa Junta de la societat va tenir la satisfacció de presentar juntament amb la Societat dels Bibliófils l’homenatje al nostre traspassat president Jordi Rovira, a l’hora que l’ajuntament de Tarragona lliuraba el nomenament de fill predilecte. Agraeix també la presència de molts socis, alguns desplaçats de lluny, a l’acte.

Aquí sota reproduim el text elaborat per la junta que va llegir la nostra Presidenta, Pilar Alió:

JORDI ROVIRA, FILL PREDILECTE DE TARRAGONA

Autoritats, representants d’associacions i de la societat civil, estimats Jordi, Conxita e Irene, senyores i senyors,

En nom de la família i de l’entitat que represento, he rebut l’encàrrec d’agrair a l’Ajuntament l’atorgament de la distinció de Fill Predilecte al meu antecessor i bon amic, Jordi Rovira. Pensem que és un acte de justícia que honora no tan sols a en Jordi Rovira sinó també a tots els membres del consistori que l’hi han atorgat.

Permetin-me però que afegeixi unes paraules en homenatge a la seva memòria.

Jordi Rovira com a President de la RSAT va ser molt efectiu. Controlava, seguia i desenvolupava personalment i de ben a prop els múltiples vessants de l’entitat, encara que la gestió interna no va ser el seu fort. Es trobava més a gust en la negociació directa, en l’entrevista personal amb polítics i responsables de l’administració en un vessant que podríem qualificar de pública. Si bé l’excés de zel en la defensa del patrimoni, i el seu caràcter a vegades difícil, van fer que els èxits patrimonials no fossin tan amplis com ell hagués volgut. Segurament les diferents administracions no van acabar d’entendre la seva visió de la ciutat i el model de gestió que defensava. De totes maneres, el temps dirà si la seva dèria per conservar fins a l’últim detall o testimoni d’èpoques passades era la visió profètica d’un visionari o bé la lluita quixotesca d’un il·luminat que veia com el progrés,o la manca de sensibilitat, feia perdre irremissiblement el llegat dels nostres avantpassats.

Jordi Rovira era molt enemic dels seus enemics i molt amic dels seus amics, fins i tot de vegades era crític i punyent amb els seus afins, en defensa de les veritats que ell considerava tenir. Era coherent i inflexible amb el seu pensament, recordant aquella famosa frase aristotèlica, que deia: “jo sóc molt amic del meu mestre però més amic sóc de la veritat”. Jordi Rovira defensava les seves idees sense calibrar el destinatari de les seves afirmacions. La contundència i energia, no exempta de bel·ligerància, amb què defensava el patrimoni de la seva ciutat li venia atorgada de diferents legitimitats:

La primera derivada del seu profund coneixement i domini sobre qualsevol aspecte històric, cultural, arqueològic i historiogràfic de Tarragona. La tasca minuciosa, disciplinada i sistemàtica en testimoniar l’efímer, la compra continuada de documentació antiga al mercadet dominical, la cerca i compra de documents i llibres per internet en múltiples pàgines de col·leccionisme i bibliofília, .l’estudi de l’arxiu històric familiar, la catalogació i ampliació de la seva ingent biblioteca de temàtica local i entorn, i la tasca investigadora, el van fer atresorar una quantitat d’informació única que el va portar a posseir un veritable domini sobre qualsevol aspecte relacionat amb la seva ciutat, un coneixement admirat per uns i odiat per altres.

La segona legitimitat li venia per les tasques i càrrecs dins la mateixa RSAT, una entitat per tots coneguda amb una importància avalada per la continuïtat, feina i trajectòria desenvolupada d’ençà de la seva fundació el 1844.

La tercera i no menys important d’auctoritas confluent en la figura del Jordi Rovira, li venia definida per la mateixa activitat altruista en pro de la salvaguarda patrimonial. Aquesta noció de servei públic desinteressat i estima d’un patrimoni considerat com a propi, feia que es rebel·lés a vegades sense mesura davant qualsevol pèrdua i empobriment d’un llegat que entenia era patrimoni de contemporanis i també de les generacions futures.

Amb la mort de Jordi Rovira desapareix un referent irrepetible per alguns i prescindible per altres, però en qualsevol cas, una persona poc comú que pel coneixement que posseïa ens obria la porta a altres èpoques i personatges històrics que ningú com ell coneixia. A través del Jordi recobraven vida tarragonins il·lustres, referents historiogràfics indiscutibles que obren una finestra en el temps i ens posen davant de formes de vida i possibilitats diverses d’entendre l’existència humana. Amb ell desapareix una persona que desprenia sincera estima per la seva ciutat, però sobretot també, i aquest és el veritable objectiu que el situa en la seva més essencial realitat, era la profunda admiració i interès per l’ésser humà i les múltiples manifestacions i creacions d’aquest.

El Jordi en molts sentits va ser un veritable filòsof, també en el sentit etimològic de la paraula, un amant del coneixement de tot allò que afectava la seva ciutat des d’un plantejament tan diacrònic (és a dir, al llarg dels segles) com espacial ,incorporant com a objecte d’estudi les manifestacions artístiques i culturals de Tarragona i entorn. Així la seva curiositat infinita el va portar a sondejar i posar al descobert temes inèdits i desconeguts pel públic general i especialista, segurament punt de partida d’innumerables estudis històrics a desenvolupar per les generacions presents i futures. Però el Jordi, i això ens queda com a únic consol de la tragèdia succeïda, va tenir la idea clara de viure sempre el present amb intensitat; i així ho va fer, sent coneixedor que per l’ésser humà el present és el millor regal que tenim, sempre i quan no oblidem el nostre passat.

Moltes gràcies

 

 

15 d'abril de 2015 General 0 Read more >